El projecte presentat a l'Ajuntament per la propietària està datat l'1 de novembre de 1904 i es tractava d'un conjunt format per una casa-torre, un cobert, un colomar, tres fonts i una torre d'aigües.
El 30 de setembre de 1908, Mercè Espinachs va incorporar un terreny de 50 x 30 metres comprat a Manuela Sormaní, vídua d'Amat (de la Torre Amat, promotor de la urbanització de la zona), que va rodejar amb una extensió de la tanca de l'edifici original. Aquest conjunt constituïa l'única mançana Raspall, de Cardedeu, a finals del segle XX però, el terreny afegit, dedicat a hort, es va segregar i urbanitzar amb un conjunt de cases unifamiliars que conserven com a tanca de jardí l'original de Raspall.
El nom de Cloelia -una mítica heroïna romana- és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l'asteroide 661 Cloelia l’any 1908, és a dir, posterior a la construcció de la casa.
Patrimoni Gencat la descriu com; edifici de tipologia ciutat jardí, volumètric, en planta baixa, pis i torreta. Decorativament és pobre: planta baixa amb encoixinats estucats i pis amb estuc llis. La torreta hi ha esgrafiats amb tema floral i geomètric de relleu blanc sobre fons de color ocre. També disposa de rajoles amb dibuix mecànic que s'utilitza en successió uniforme en flancs horitzontals. Sobre la llinda de la porta hi ha un bonic ròtol d'una cal·ligrafia modernista. Al jardí hi ha una font decorada amb trencadís de rajola, alterant els colors blau, blanc i verd. El reixat de la tanca està format per una tela metàl·lica i reforçat amb un passamà amb motiu de "latiguillo". A sobre de les façanes s'obren dibuixos de simple aplacat d'obra estucada i seguint l'estil de les plaques del barroc espanyol. L'estil d'aquesta pot incloure-la dins dels fenomen artístic de "secesión", d'influència vienesa. També hi ha reminiscències de l'eclecticisme.
Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo sobre les que descansen forjats fets amb biguetes metàl·liques i revoltó de rajola als sostres de la planta baixa. A primer pis les biguetes són de fusta. La coberta és de bigues de fusta i rajola, llevat de la torre que està acabada per un entramat de bigues de fusta amb tirants metàl·lics. Totes les teulades són de teula aràbiga i rajola ceràmica.
Raspall utilitzà els elements que seran el seu segell d'estil durant el període modernista: medallons amb cintes verticals, esgrafiats geomètrics, forja amb coup de fouet i trencadís.
Poseu Cardedeu a la llista de llocs a visitar aquest any 2020, fa més de cent anys el màxim que es podia tenir era “ una llotja al Liceu i una torre a Cardedeu”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada