Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.
Retratava la façana de la que fou església de l’Hospital de Sant Domenèch, que ocupava les del cases del voltant, ara desaparegudes.
L'Ajuntament de Granollers cedia la sala gòtica a la Mancomunitat de Catalunya per instal·lar-hi una biblioteca; en la remodelació que dugué a terme Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) l’any 1926 arquitecte municipal, va respectar el llenguatge gòtic i les estructures de l'antic hospital, afegint-hi elements decoratius d'inspiració medieval a la façana i prescindint d'elements neogòtics de l'interior; els elements decoratius interiors, com ara esgrafiats i vitralls, són de llenguatge modernista -de la segona etapa de en alguna lloc es parla "modernisme tardà", i fins de "modernisme de postguerra".
La Biblioteca fou inaugurada el 21 d'octubre de 1926 per Alfons XIII i denominada Biblioteca Popular "Francesc Tarafa", en recordança d’un religiós i erudit del segle XVI. Natural de la vila de Granollers, canonge de la catedral de Barcelona i arxiver de l'Arxiu capitular de Barcelona.
Jordi Contijoch Boada, Interior de la Biblioteca.
http://www.granollers.cat/multimedia/arxiu/exposicio-de-la-tarafa-can-pedrals
La façana està concebuda en termes gairebé arqueològics, recordant el gòtic català: porta de mig punt adovellada, típica del gòtic civil, finestres coronelles, traslladades probablement d'una casa ruïnosa que hi havia darrera la parròquia, un per banda.
El capcer porta al damunt com un adorn, un capcim, sota el qual es pot apreciar una finestra d'ull de bou.
La sala gòtica de l'edifici constitueix la mostra més important d'arquitectura gòtica granollerina.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28950
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada