L'església es dreça en el planell superior del Puigcardener, dominant la ciutat, al lloc d'una d'anterior, esmentada el segle X, i substituïda el segle XII per un temple romànic.
L'església, d'estil gòtic català, és d'una nau amb absis poligonal, amb capelles laterals i girola, coberta amb volta de creueria sobre 18 pilastres de secció vuitavada. La nau, d'una alçada excepcional a Catalunya, és apuntalada a l'exterior per 18 arcbotants i il·luminada per una trentena de grans finestrals amb vidrieres policromes historiades. Aquests dos elements l'acosten a la tipologia del gòtic europeu. Les dimensions del temple són 68 metres de llargada, 33 metres d'amplària i uns 30 metres d’alçària. L'amplada de la nau (18'5 metres ) fa que sigui, després de la seu de Girona, una de les naus gòtiques més amples d'Europa. El campanar de torre, de planta quadrada, té una alçada de 50'5 metres. Era rematat per una balustrada substituïda per una barana neogòtica, obra d' Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873 - ibídem, 28 de març de 1949), al que es pot qualificar de seny ordenador de Manresa.
Des del punt de vista arquitectònic, l'església té un gran interès per la solució intermèdia, de síntesi, que adopta entre l'estructura de temple d'una nau i l'estructura de tres naus, en la qual les capelles laterals -gràcies als grans arcs que les comuniquen- fan l'efecte visual d'unes col·laterals. És per això que calgué construir els arcbotants, ja que calia descarregar el sector que a la part baixa estava foradat amb grans arcs per tal de produir aquest efecte de tres naus. Amb tot, alguns autors creuen més propi parlar de contraforts profunds a dos nivells, que no pròpiament d'arcbotants.
Quedava pendent la visita; Manresa necessita més d’un dia, i avui tocava – que també s’ho val i molt – la Cova de Sant Ignasi, on teníem el goig de coincidir amb un fidels de procedència asiàtica que celebraven l’Eucaristia dins la Cova.
Podem fer nostre el salm 23:1-3 BCI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada