El Pere Albert Carreño, retratava la façana del nucli del Mujal, al terme de Navàs, a la comarca del Bages, advocada a la Santa Creu.
Una forma moderna d’irreverència és aparcar vehicles davant dels edificis religiosos.
Patrimoni gencat en fa aquest descripció ; Església d'una sola nau amb la façana principal orientada a ponent.
La porta d'arc de mig punt i amb arquivoltes en degradació és a la façana de ponent.
Fotografia del interior Jordi Contijoch Boada
L'església fou ampliada a mitjans segle XIXè amb l'ampliació de la nau i la construcció del campanar a ponent.
La primera església del Mujal era segurament d'origen Romànic, malgrat les restes no ho permetin confirmar-ho.
El campanar és una construcció de l'any 1854.
El lloc del Mujal que etimològicament sembla venir d'una forma llatina *mŏdiale, derivada de mŏdius, ‘muig, mesura de grans’, és esmentat en la documentació medieval, lligant-lo amb Sant Cugat del Recó i amb el Castell de Castelladral. "Muial" apareix sovint als segle XI i XII.
L'any 1358 el Mujal figura com a quadra. El Mujalt, juntament amb altres llocs d'aquestes contrades passà al domini de la ciutat de Manresa. Així al llibre "D'Inventaris" figura que l'any 1370 "la ciutat ha venuda la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt i de Sant Genís de Macadella a Ramon de Peguera, pel preu de 500 lliures barcelonines, les quals s'empraran per les obrers dels murs".
L'any 1632, "Muial" pertanyia a la Baronia de Balsareny.
El Juan Navazo Montero, gaudia com un nen menut, agafant-se a la maneta que permetia aixecar l’aigua d’un pou.
Un cop més s’acompleix allò que es recull a Mateu, 18,1-5.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada