El fet que l’estació del ferrocarril Sant Miquel de Gonteres- Viladecavalls, estigui en els terrenys de la masia de Can Gonteres, va facilitar la construcció de cases i pisos com a segones residències.
A la dècada dels 80, la urbanització es va legalitzar, i s’hi van habilitar els serveis bàsics.
Viladecavalls tenia més esglésies, SANTA MARIA DE TOUDELL , I SANT MIQUELL DE TOUDELL, SANT MARTÍ DE SORBET, CAN BOIXERES, O CASTELL DE SANT LLUÍS DE RÍSTOL, ..
El topònim ‘oficial’ és Gonteres, pel que fa al seu origen però, hom pensa que tindria relació amb la presència en aquest indret – en algun moment del passat – de la planta herbàcia bianual, (Digitalis purpurea) que és coneix en català amb noms com guantera, didal, bragues de cucut, boca de llop, gossets, guants de Maria o herba de l'orina, entre d'altres.
Del indret han desaparegut les ‘digitalis purpurea’ , com els catòlics practicants; ni Othar, el cavall d’Àtila aconseguia un nivell de destrucció tant ‘perfecte’ com el que s’assolia en els llarguíssims anys de la dictadura franquista, i la posterior ‘democraciola’ que presumeix amb la boca plena d’haver tancat a la presó als millors fills de Catalunya.
Que ningú tregui conclusions equivocades, Déu no ha marxat de Gonteres, ni d’enlloc, escolteu amb atenció el que diu aquella cançó tant nostrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada