Ens endinsàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés per les terres del ‘ forat negre’ de Catalunya
Llegia que el sostre demogràfic d’Oliola, a la comarca de la Noguera, s’assolia al cens de 1857 amb 999 ànimes.
M’explicaven que el rector de l’església parroquial d’Oliola, advocada a Sant Tirs, a darreries del segle XX, era molt devot del Sagrat Cor de Jesús , i cercava un indret on aixecar una ermita.
L’any 1900 és la data que figura a l’ermita, no trobava cap dada del mossèn que tècnicament era el promotor, ni de l’autor del projecte tècnic.
Aconseguia una imatge del interior amb la Canon ixus
En la tornada ens aturàvem a l’església de Sant Tirs, i demanàvem a un veí d’edat on estava l’escola pública abans de la dictadura franquista, l’home assentat en un mirador ens contestava que l’edifici de l’ajuntament i les antigues escoles, estava justament en aquell indret.
Oliola apareix a la premsa escrita per qüestions de corrupció política i/o administrativa :
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/249745--condemnen-lalcalde-doliola-a-vuit-anys-dinhabilitacio-per-empadronar-veins-per-guanyar-les-eleccions-.html
I no –dissortadament- perquè ha posat ‘ordre’ en la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic, hores d’ara l’ÚNIC actiu que podria fer retornar la ‘vida’ al poble.
Ens agradarà tenir noticia detallada de l’ermita del Sagrat Cor d’Oliola a l’email coneixercatalunya@gmail.com , volem pensar que també els agradarà saber-ho a ajuntament@oliola.cat
Des del ‘tontisme’ es predica que a internet ESTÀ TOT, tenim clar que no en matèria cultural, i menys encara si té relació amb Catalunya. Facebook, ens ha posat traves per publicar posts de qüestions patrimonials, intueixo que a requeriment d’aquells que consideren ‘perillós’ fer recerca per exemple dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i del tot disculpable rebre sobres de diner ‘negre’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada