ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE CLARET. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA

Ens endinsàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés per les terres del ‘ forat negre’ de Catalunya

Llegia que el sostre demogràfic d’Oliola, a la comarca de la Noguera, s’assolia al cens de 1857 amb 999 ànimes.
La Mare de Déu del Carme era l'església parroquial de Claret, llogaret del municipi d'Oliola, aturonat a la partió d'aigües entre el Llobregós i el Sió.

Per la inscripció que trobem a la façana de l'Església sabem que fou manada construir l'any 1903 per "D. Faust de Dalmases i de Massot, Baró de Bollidor ( Cervera, la Segarra, 1862 + València 1938 )", dedicant-la a la memòria dels seus pares. http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/200473/270235

http://locarranquer.blogspot.com/2015/03/el-fons-del-llinatge-massot-dalmases.html

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una nau, de planta rectangular. Tota l'obra és de pedra. La façana, de pedra de carreu, té una porta accés amb arc apuntat, al costat dret hi ha una placa amb inscripció, damunt de la porta una altra també amb inscripció. Hi ha una finestra geminada d'arc apuntat i damunt d'aquesta hi ha una altra en forma d'estrella. Es remata la façana una cornisa decorada, damunt de la qual hi ha una creu i dos pinacles. A la paret del costat esquerre de la façana hi ha dos finestres, una amb arc apuntat i l'altre amb forma circular i cornisa decorada correguda a la paret dreta.

Cap dada de l’autor d’aquest edifici neogòtic, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dins l’església espoliada, advertíem restes de les rajoles hidràuliques, això en feia pensar en la capella de Montserrat de l’Areny de Santa Eulàlia de Ronçana, a la comarca del Vallès Oriental, i en l’arquitecte Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d’agost de 1880 – 13 de juliol de 1935, que va dissenyar les rajoles.

Advertia en un dels grans edificis annexos que avui es troben abandonats, una data MCMWWIII.

Claret, Oliola, la Noguera,..., estan prop de Déu, dissortadament, alhora però, estan lluny de Lleida, Barcelona, Madrid,...

El silenci em permetia escoltar el clam de Déu; maleïts els qui poden- ho evitar , han propiciat i/o permès l’extrema desolació i ruïna de gran part del patrimoni i històric i cultural de Catalunya !!!!!

Amen !

P/D

Ens calen dades de Santa Magdalena de Meravella.

De Capella de la Verge del Pilar de la Canosa.

De l’ermita del Sagrat Cor d’Oliola.
.....
Recordeu sempre que Catalunya NOMÉS ens té a nosaltres.