IN MEMORIAM DE FILOMENA FERRER GALCERAN, CONVENT DE MÍNIMES DE MÒRA D’EBRE. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana del Convent de les Mínimes de Móra d’Ebre; patrimoni Gencat explica que les dependències monacals, actualment estan en rehabilitació.

Quan a la descripció ens diu que són de planta rectangular, amb un pati central al mig i estan distribuïdes en planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb guardapols sostingut per mènsules. A la porta hi ha gravat l'any 1894. La resta d'obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. Les del pis presenten unes motllures de color rosat a la part superior de les finestres. A la part superior del parament hi ha unes motllures ondulants del mateix color. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, disposada irregularment.

Llegia que Filomena Ferrer i Galceran (Móra d'Ebre, 3 d'abril de 1841 - Valls, 13 d'agost de 1868) fou una religiosa, monja mínima que va impulsar la fundació del convent mínim de Móra , que es va portar a terme 26 anys després de la mort de Filomena, com ella havia predit.

La causa de beatificació de Filomena s'introduí el 1880, i el 1887 el procés va ser enviat a Roma; el papa Lleó XIII la proclamà venerable el 10 de juny de 1891. El 7 de setembre de 1989, Joan Pau II va donar el decret d'aprovació de les virtuts heroiques de Sor Filomena de Santa Coloma, continuant el seu procés de beatificació.

La seva germana Manuela, també monja, va continuar amb la tasca de la fundació, que es finançà principalment per donatius populars.

La primera pedra es col•locà el 18 de novembre de 1883 i s'inaugurà el 5 d'octubre de 1894, quan hi ingressaren set monges mínimes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ, OLLERS . VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY . GIRONA

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar fotografies de l’ermita de Sant Sebastià d’Ollers, al terme de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany, església votiva erigida durant la primera meitat del segle XVII.

Patrimoni Gencat ens en diu; edifici religiós format per una volta de canó apuntada, coberta amb una golfa i teulat a dues aigües i absis pla, sense sobresortir de la nau. Darrera l'absis se situa la sagristia.

L'element més destacat és el porxo d'accés a l'ermita, situat a la façana principal de ponent, a ell s'hi accedeix a través d'un arc de mig punt de pedra treballada, amb l'arrencada situada sobre uns basaments de pedra encastats al mur i elevats, està cobert a dues aigües, seguint la nau de l'església.

L'accés es fa per una porta adovellada amb arc de put rodó.

El campanar d'espadanya, lleugerament desplaçat al sud.

Goigs de Sant Sebastià.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ D'OLLERS I LA SEVA HISTÒRICA RECTORIA ESCOLA. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY . GIRONA

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar fotografies de l’església parroquial de Sant Martí d’Ollers, i de la rectoria annexa que aixoplugava l’escola parroquial d’Ollers.

Jaume Marquès i Casanovas (Sant Martí Vell, Gironès, 24 de juliol de 1906 — Girona, Gironès, 11 de setembre de 1992 ) i Josep Maria Corominas Planellas (Llançà, 1906 - Serinyà, 8 de juliol de 1984) afirmen que l'any 1049 ja existien les esglésies de Sant Martí d'Ollers i la de Santa Maria d'Espaseus.

Al segle XIV l'església s'anomenava "ecclesia parroquiales sancti Martini de Olliariis" i residien a la parròquia dos capellans, el sagristà curat i el domer.

L'any 1228 obtenia els delmes d'aquesta parròquia Dalmau de Rocabertí i el 1329 ho feia Huguet d'Espaseus.

El 1703 els delmes corresponien en bona part al marquès del Castell de Dos Rius.

La façana fou reformada al segle XVIII. A la porta consta l'any 1754

Patrimoni Gencat ens diu; edifici és estructurat amb una sola nau. La façana principal presenta un senzill portal d'accés amb una porta que conserva part dels ferratges de tipus romànic. A sobre hi ha unes ceràmiques representant Sant Martí. El campanar és de secció quadrada i està rematat per una coberta piramidal i merlets. Presenta finestrals amb arcs de mig punt.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTYIM de la II República, desaparegueren les imatges, joies i objectes de culte del temple.

Fins a l’any 1991, l’estat de l’església i del cementiri contigu era d’un abandonament total i deplorable. Els fidels, secundant la invitació del seu rector, van emprendre la tasca de restauració fins a deixar-ho en l’estat actual.

L’esforç i voluntat d’aquests veïns queda reflectit en la inscripció en una rajola col•locada al costat de la porta de l’església que en dóna fe: “En recordança dels restauradors de l’església i plaça d’Ollers: Mn. Josep M. Barcons i Vila i feligresos que hi contribuïren. 11.XI.1991”.

Al costat esquerre de l’església i enganxada amb ella hi ha la rectoria. Té elements romànics en concordança amb el primitiu temple. Aquí hi va viure durant 51 anys (1730-1781) l’insigne sacerdot i mestre mossèn Baldiri Reixach Carbó , nat a Bell-lloc d’Aro l’any 1703 i mort en aquesta rectoria el 1781.

En el passadís central de l’església hi ha una llosa sepulcral feta l’any 1760 durant el rectorat del sacerdot perquè en ella hi reposessin les despulles dels rectors d’Ollers. També Mossèn Baldiri descansa en aquesta tomba en la qual es llegeix la inscripció: SEPULCRUM / PRO RECTORIBUS / HUIUS ECCLESIAE / FACTUN ANNO 1760. Durant la seva estada a la parròquia es van fer les grans reformes al temple i a l’edifici de la rectoria.

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/12/goigs-sant-marti-patro-de-la-parroquia.html

EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA. VILADEMULS. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar fotografies de l’edifici de la Casa de la Vila de Vilademuls, ara a la comarca del Pla de l’Estany; llegia a la pàgina de l’ajuntament, que és dels anys 1924-1925, obra de l’arquitecte Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996)

No es fa esment de que - com era bona costum- l’edifici aixoplugava les escoles, ens agradarà tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com http://www.vilademuls.cat/el-municipi/vilademuls/

No en diuen res a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vilademuls&page=1

tampoc a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Vilademuls

El feixisme, el cleptofeixisme i la ‘democraciola’ de moment triomfen en la seva tasca d’anorrear la cultura catalana.

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE CLARET. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA

Ens endinsàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés per les terres del ‘ forat negre’ de Catalunya

Llegia que el sostre demogràfic d’Oliola, a la comarca de la Noguera, s’assolia al cens de 1857 amb 999 ànimes.
La Mare de Déu del Carme era l'església parroquial de Claret, llogaret del municipi d'Oliola, aturonat a la partió d'aigües entre el Llobregós i el Sió.

Per la inscripció que trobem a la façana de l'Església sabem que fou manada construir l'any 1903 per "D. Faust de Dalmases i de Massot, Baró de Bollidor ( Cervera, la Segarra, 1862 + València 1938 )", dedicant-la a la memòria dels seus pares. http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/200473/270235

http://locarranquer.blogspot.com/2015/03/el-fons-del-llinatge-massot-dalmases.html

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una nau, de planta rectangular. Tota l'obra és de pedra. La façana, de pedra de carreu, té una porta accés amb arc apuntat, al costat dret hi ha una placa amb inscripció, damunt de la porta una altra també amb inscripció. Hi ha una finestra geminada d'arc apuntat i damunt d'aquesta hi ha una altra en forma d'estrella. Es remata la façana una cornisa decorada, damunt de la qual hi ha una creu i dos pinacles. A la paret del costat esquerre de la façana hi ha dos finestres, una amb arc apuntat i l'altre amb forma circular i cornisa decorada correguda a la paret dreta.

Cap dada de l’autor d’aquest edifici neogòtic, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dins l’església espoliada, advertíem restes de les rajoles hidràuliques, això en feia pensar en la capella de Montserrat de l’Areny de Santa Eulàlia de Ronçana, a la comarca del Vallès Oriental, i en l’arquitecte Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d’agost de 1880 – 13 de juliol de 1935, que va dissenyar les rajoles.

Advertia en un dels grans edificis annexos que avui es troben abandonats, una data MCMWWIII.

Claret, Oliola, la Noguera,..., estan prop de Déu, dissortadament, alhora però, estan lluny de Lleida, Barcelona, Madrid,...

El silenci em permetia escoltar el clam de Déu; maleïts els qui poden- ho evitar , han propiciat i/o permès l’extrema desolació i ruïna de gran part del patrimoni i històric i cultural de Catalunya !!!!!

Amen !

P/D

Ens calen dades de Santa Magdalena de Meravella.

De Capella de la Verge del Pilar de la Canosa.

De l’ermita del Sagrat Cor d’Oliola.
.....
Recordeu sempre que Catalunya NOMÉS ens té a nosaltres.

QUE EN SABEU DE L’ERMITA DEL SAGRAT COR D’OLIOLA?. LA NOGUERA. LLEIDA

Ens endinsàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés per les terres del ‘ forat negre’ de Catalunya

Llegia que el sostre demogràfic d’Oliola, a la comarca de la Noguera, s’assolia al cens de 1857 amb 999 ànimes.

M’explicaven que el rector de l’església parroquial d’Oliola, advocada a Sant Tirs, a darreries del segle XX, era molt devot del Sagrat Cor de Jesús , i cercava un indret on aixecar una ermita.

L’any 1900 és la data que figura a l’ermita, no trobava cap dada del mossèn que tècnicament era el promotor, ni de l’autor del projecte tècnic.

Aconseguia una imatge del interior amb la Canon ixus

En la tornada ens aturàvem a l’església de Sant Tirs, i demanàvem a un veí d’edat on estava l’escola pública abans de la dictadura franquista, l’home assentat en un mirador ens contestava que l’edifici de l’ajuntament i les antigues escoles, estava justament en aquell indret.

Oliola apareix a la premsa escrita per qüestions de corrupció política i/o administrativa :
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/249745--condemnen-lalcalde-doliola-a-vuit-anys-dinhabilitacio-per-empadronar-veins-per-guanyar-les-eleccions-.html

I no –dissortadament- perquè ha posat ‘ordre’ en la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic, hores d’ara l’ÚNIC actiu que podria fer retornar la ‘vida’ al poble.

Ens agradarà tenir noticia detallada de l’ermita del Sagrat Cor d’Oliola a l’email coneixercatalunya@gmail.com , volem pensar que també els agradarà saber-ho a ajuntament@oliola.cat

Des del ‘tontisme’ es predica que a internet ESTÀ TOT, tenim clar que no en matèria cultural, i menys encara si té relació amb Catalunya. Facebook, ens ha posat traves per publicar posts de qüestions patrimonials, intueixo que a requeriment d’aquells que consideren ‘perillós’ fer recerca per exemple dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i del tot disculpable rebre sobres de diner ‘negre’.