El Martí Coral Fernández, em feia arribar un email en el que em deia; Hola!
He llegit que ja fa anys (2014) demanaveu informació sobre la Torre Vermella de
Piera en un post. Soc historiador de l'art i aquesta és la informació que he
pogut cercar, no és massa. Qualsevol matís o aportació és benvinguda!
La Torre Vermella o de la Rosa és un dels edificis més significatius de la
Vila, la seva ubicació a l’entrada de Piera i la seva majestuositat la fan
estar en l’imaginari col·lectiu de tots aquells que viuen al poble.
Fou construïda al entorn de 1915 per la família Gros, després de la guerra
la casa passà a mans del senyor Enric Vila, un intendent del exercit que havia
fet fortuna amb unes pedreres que posseïa. El Sr. Vila i la seva família hi van
viure aproximadament fins als anys 80, des de llavors la casa ha tingut
diferents amos però cap hi ha viscut amb continuïtat fent que l’edifici tingui
una aparença d’abandonat.
Hi ha hagut varis intents d’establir-hi diferents negocis a la torre: com
una casa rural o una hípica, però cap ha prosperat per falta d’entesa entre la
propietat i les institucions.
Actualment la casa es troba a la venta amb un preu d’1’5 milions d’euros.
El complex consta de tres edificis: l’entrada és pel Camí de les Moreres
que porta al Pati dels Til·lers, aquest dona accés a l’edifici central i al cos
annex on hi havia el garatge i una granja, darrere hi havia uns horts que
comunicaven amb un altre edifici que era la casa dels masovers. L’edifici
central té dues plantes, altell i soterrani: la planta baixa és on hi ha els
menjadors, cuina i sales d’estar; a la primera planta les habitacions; l’altell
no és habitable; i al soterrani hi ha despatx, magatzem, sala de joc i les
estances del xofer.
La informació està proporcionada pel senyor Joan Albert, qui fou fill dels
masovers de la casa.
L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà – “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà. Retratava l'any 1935 . Església del Gos
Oliola assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 999 ànimes, i
es tancava l’exercici 2023 amb 198 habitants de dret, més enllà de la brutal pèrdua
de població, es perdia també, bona part de la petita historia d’aquest terme de
86,3 km²
https://brafart.blogspot.com/2008/
Havíem publicat d'Oliola :
