SANT NIN I SANT NON [ ABDÓ I SENEN ]. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

L’ amic Sergi Campas Canalias refeia un camí recorregut entre molts altres en dades anteriors pel Xavier Burcet Darde, que el portaria fins a l’ermita de sant Abdó i sant Senen, dita també de Sant Non i Sant Nen, i/o en la versió que li explicaven al Sergi Sant Nin i Sant Non.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/search?q=Sant+Abd%C3%B3+i+Senen

La tradició ens explica que entre els protocols de la notaria de Santa Pau es conserva l'acta de fundació d'aquesta capella: 13 de juliol de 1417, essent baró Galcerán Ademar de Santa Pau.

En aquells dies el terme va ser envaït per uns animalots de la mida d'un gos que la gent anomenava "somiots", que provocaven per arreu greus danys ; espatllaven els cultius, esvalotaven els ramats, espantaven als viatgers solitaris, ... com era costum a l’època - Déu intervenia de forma activa en la vida dels humans – feren un vot solemne d'edificar damunt el Puigsacreu una capella pública amb l’advocació d'aquests dos sants.

La decisió d'edificar la capella al Puigsacreu, centre geogràfic de les parròquies de Santa Pau, Batet i Begudà, es va consensuar perquè des de l'ermita es divisa Arlés – avui en terres de França en virtut de la signatura del ‘desgraciat’ Tractat dels Pirineus, pel qual Felip IV de Castella i III d'Aragó lliurava (sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats) la Catalunya Nord a Lluís XIV de França; l’estimació del REINO DE ESPAÑA vers Catalunya, ve de lluny com podeu veure - ; la tradició de l’església catòlica romana, diu que els cossos dels dos Sants, foren enterrats en aquela ciutat Catalana.

La descripció tècnica ens diu ; entre el coll de Boixedes i el coll de Palomeres, damunt un tossal conegut antigament amb el nom de Puigsacreu, es troba situada la petita capella de sant Abdó i sant Senen, dita també de Sant Non i Sant Nen, i/o en la versió que li explicaven al Sergi Sant Nin i Sant Non.

És un petit temple d'una sola nau amb dos cossos afegits a cada costat, a manera de sagristia, volta de canó molt baixa i la porta adovellada a ponent; la teulada de l'absis, avui de teules, conserva gran part de lloses originàries, mig amagades. Fou bastida amb carreus ben escairats en els angles i les finestres.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com