La denominació ‘ casa colonial’ em sembla del tot exòtica, fins en aquest territori que perdia ‘manu militari’ l’any 1714 la llibertat nacional.
Res del mestre d’obres i/o arquitecte, autor del projecte datat en el període 1930-1940 , d’aquest edifici aïllat de planta quadrada de 8 x 8metres , desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaquen les reculades del seu volum i el joc de teulades a diferents nivells. L'accés s'efectua per un cos sortint a la planta baixa, amb la seva pròpia coberta. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta.
La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen en canvi els volums i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades, amb presència d'esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Com a elements arquitectònics destaquen els esgrafiats i les teulades.
És un clar exemple de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya, que sovint aprofitant les línies fèrries, s’estenien pels municipis propers a Barcelona; com a fet més ressenyable, cal dir que sembla no haver sofert transformacions significatives al llarg del segle XX, i el que porten del segle XXI.
Ens agradarà tenir noticia de qui en va ser el promotor, i l’arquitecte i/o mestre d’obres a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada