LA TORRE PONS DE SANT VICENÇ DE CASTELLET

M’aturava per retratar aquesta magnifica casa, que conforma la cantonada dels carrers Pompeu Fabra i Primer de Maig. L’artífex fou Francesc Pons ( voldríem saber el segon cognom ), mestre d'obres de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet pels volts de l'any 1930, i autor entre d’altres de les cases del carrer Doctor Trias, i la del Passeig Francesc Macià, 19, guarnida amb decoració vegetal en talla de pedra, ceràmica i fòssils, on es va traslladar a viure l’any 1929, desprès que li va vendre, aquesta Torre, a Dalmiro Vilaseca ( voldríem saber el segon cognom ), avi de l'actual propietària.

La descripció tècnica ens explica : És una casa de planta quasi quadrada amb jardí a cada costat i fent una L per darrera la casa. L'accés principal es fa a la mateixa cantonada o xamfrà dels carrers. És de planta baixa i pis, amb un segon pis modern d'alumini que es va fer a la terrassa i que no es visible des del carrer, de manera que no espatlla la visió de conjunt de la casa. És simètrica, amb l'escala d'accés al centre dins un calaix d'escala. La porta principal és amb llinda, amb una columna salomònica a cada banda i un fris de rajoles de ceràmica de color verd. Sobre la porta, al primer pis, destaca una tribuna de planta semicircular que repeteix la decoració de la porta. El pis està rematat amb un fris ondulat amb gerros decoratius. A la terrassa, sobre la tribuna, hi ha una torre de planta circular coberta amb una teulada cònica on hi havia un colomar. Les parets exteriors estan construïdes amb pedra de Sant Vicenç formant encoixinat de peces rectangulars buixardades, amb elements decoratius d'obra vista amb maons o rajoles de ceràmica. Sobre la porta principal hi ha una inicial P, responent al cognom del constructor i primer propietari i al primer pis la data 1928. A l'interior els terres són de rajoles de colors del tipus hidràulic i a les parets hi ha frisos de terrissa envernissada de colors al gust de l'època modernista. Encara es mantenen aquestes elements decoratius així com làmpades.

Em confortava la visió de la casa, tant com m’havia trasbalsat la visió de la que anomenava ‘Casa de l’Àngel’.