Al enemigo, ni agua.

La frase forma part del ideari bàsic del nacionalcatolicisme [ conegut també com feixisme, franquisme,... ], està clar que hi ha una clara contradicció entre aquest enunciat, i el que defensen - si més no sobre el paper – els seguidors del catolicisme. Déu, sovint és utilitzat com a bandera d’alguns contra la resta.

Em tornava la frase a la memòria en ocasió d’una visita que feia a una persona –catalana - ingressada a l’hospital de Sabadell. És una persona d’edat, sola i sense recursos econòmics. Ara, al•legant raons d’estalvi, en els àpats no els donen aigua, tampoc els faciliten estris i mitjans per a la higiene, ni tovalloles,ni......

Entenc que com a perdedors de la guerra 1936-1939, estem pagant en concepte de -reparació – elevadíssimes quantitats de diners, que s’esmercen en ‘gratificar’ esplèndidament als que viuen en altres comunitats. Ho entenc, i fins ho accepto – a la força et pengen - ; el que em sorprèn és l’estultícia suprema dels nostres capitostos ; ens prenen una part substancial dels nostres ingressos, i alhora destrueixen la nostra capacitat de produir.

Les inversions productives s’havien d’haver centrat – segons la lògica del nacionalcatolicisme – en els territoris ‘ conquerits’, on els pobles treballen en condicions de quasi esclavitud , i ves per on ens assabentem que s’han gastat els diners, en autovies, trens d’alta velocitat, aeroports ,... justament en els territoris ‘gratificats’, que tenen una productivitat negativa.

Ara, esgotats els recursos, quasi morta de fam ‘la gallina d’or’, toca imposar restriccions, i comencen justament per deixar als més febles dels seus ‘ enemics’ sense aigua.

S’agraeix amb tot, que finalment els hereus directes del Régimen es treguin la careta.