https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11830
Llegia que la capella de Santa Càndida, al mas homònim, al terme de Batea,
a la comarca de la Terra Noble, és una
construcció prismàtica feta de carreus ben escairats i presenta dues plantes:
la baixa, on hi ha la capella, i una altra superior, d'ús domèstic.
.jfif)
Aquesta darrera té dos pilars centrats a l'eix, que suporten una coberta de
fusta amb teules que també es disposen a dues vessants. A més, està connectada
directament amb el cor de la capella.
El temple es correspon amb una nau rectangular amb capçalera planta, coberta per una volta rebaixada quasi arrodonida, partida en dues meitats per un arc faixó, també rebaixat i suportat per dues pilastres afegides als murs, amb impostes motllurades i relleus amb floretes de vuit pètals dins circumferències.
La porta té una llinda, col·locada a l'eix de la nau, amb dues
espitlleres als laterals. El carreu central de la llinda té inscrita la data
"1623".
va ser restaurada l'any 1991 amb una subvenció del Departament de Cultura.
.jfif)
Abans d'aquesta restauració, la
capella servia com a magatzem agrícola i paller. Es creu que la planta superior
de la capella podria haver estat afegida posteriorment.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat ja 16 victimes i un desaparegut.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada