L’Antonio
Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè
en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre
Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven,
español, retratava l’any 1933, Vista general del Puig. Cercs, Berguedà.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/942/rec/4
Existeix encara:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-11
El sostre demogràfic
de Cercs s’assolia al cens de 1960 amb 4148 veïns, la davallada a velocitat quasi
exponencial, començava 10 anys desprès, i es tancava l’exercici 2023 amb 1.196 Cercoríns, Cercorines,
Ponterrans. La maldestra política en l’àmbit
de la vivenda, tants dels uns , com dels altres, potser evitarà l’abandó definitiu.
Contenir l'ús del llenguatge escatològic en
referència al REINO DE ESPAÑA demana un extraordinari esforç.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada