El Josep SalvanyBlach[Martorell, 1866 - Barcelona, 1829], retratava l’any 1916 , Casa a Argentona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3736/rec/5
L’any 1905 l’havia
retratar Josep de Cabanyes, del que ens agradarà tenir noticia a l’email
castellardiari@gmail.com del cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs
i alguna dada de la seva peripècia vital. Vista general de Can Bramona al
Veïnat de Pins
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5427/rec/135
Havíem demanat dades del Josep de Cabanyes a l’email masiadencabanyes@ccgarraf.cat , si algun lector/a en té coneixement sou pregats de fer-nos-ho saber
https://masiadencabanyes.cat/el-mas-cabanyes-dargentona/
Tinguem
esperança, oi?.
Existeix Can
Bramona:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2522
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bramona
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada