CASAL DELS PUIG. MAÇANET DE LA SELVA

 

Em deia ahir el Google que no tenia records, que sabrà ell, el 15.11.2022 m’operaven a la Clínica Quiron de Sabadell, l’Eduardo Viteri de Velasco, i el seu equip, resecció d’un tros del budell prim, això iniciava un procés, hospitalització, la biòpsia confirmava que hi havia un càncer de nivell.1, i calia fer quimioteràpia, i superar-la:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

M’ajudava en aquell tràngol, continuar les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

Ahir, em feien una colonoscòpia de control, tot està dins els límits de la normalitat. A la tarda " la  cabra sempre tira a la muntanya ",  em veia amb ànims d'anar a fer fotografies a la  Ballada a la Residència de l’Obra Benèfica de Castellar del Vallès, “ l’hospital”  per una majoria de castellarencs.

https://espaicountry.blogspot.com/2023/11/ballada-country-la-residencia-de-lobra.html

L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), - li poso la O,  que jo mantinc en el meu nom, per recordar que no es permetia – durant la “ democràcia Orgànica  &  dictadura franquista -  la inscripció al REGISTRO CIVIL de noms en altres llengües que la castellana – retratava l’any 1924 “     Façana de Mas Puig a Maçanet de la Selva

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7342/rec/2

Llegia a Patrimoni Gencat;  l’edifici era el  Casal pertanyent a la nissaga de cavallers Puig.

El 1329 apareix Pelegrí de Puig, el primer documentat.

Continua la família fins al 1500 amb Antoni de Puig, que tenia l'escut d'armes a l'altar major de l'església parroquial. Aquest llinatge va perdurar fins al segle XVIII amb Teresa Ribas i Puig.

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/puig.html

En el 1706, per herència va passar a la família Maig. D'aquests, en el 1736, a la família Sala fins al 1942, que va passar a la família Font.

L'immoble va experimentar, entorn de finals del segle XX, una restauració important – ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com - , que va consistir sobretot en una restitució de l'aspecte majestuós del casal amb la neteja i consolidació de la façana principal, la qual analitzant les fotografies compreses en el Quadern de la Revista de Girona sobre Maçanet, es pot comprovar com la façana estava molt bruta i deteriorada. Un dels mecanismes per a restituir aquesta noblesa visual va ser el fals aparell encoixinat de quadrets. Mirant detingudament les fotografies, també es pot comprovar com a apunt curiós, que durant la intervenció es va extreure una de les dues finestres d'arc conopial lobulada de la dependència principal i es va transportar a la segona dependència.

Entre 1965-70 es va produir la restauració integral, que va afectar tant el vessant extern com intern de l'immoble, amb la finalitat d'adaptar-lo a restaurant. L'obra va ser impulsada per Joan Cusell – ens agradarà, a Catalunya és la forma habitual, tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement o traspàs, si fos el cas, a l’email castellardiari@gmail.com - . Aquesta forma de citar, és un altre al costum, que ens imposaven els “invasors”.

Quan a la descripció ens diu ; immoble constituït per dues dependències. La primera d'aquestes, consta de dues plantes, amb vessant a la façana i cornisa catalana. La planta baixa consta d'un ampli portal del segle XVI, constituït per unes grans dovelles de grans dimensions, així com per una obertura rectangular de llinda monolítica amb muntants de pedra. El primer pis està articulat per tres obertures, les quals estan molt ben resoltes i treballades amb encert. L'obertura central del segle XV-XVI, és d'arc conopial, amb decoracions lobulades i amb les impostes de l'arc resoltes amb un baix relleu que conté temàtica humana i vegetal. Aquesta està flanquejada per dues obertures laterals: la primera, pròpia del segle XIII, és geminada de mig punt i amb decoració motllurada amb motius vegetals en l'imposta o arrencada de l'arc. La segona, pròpia del segle XIV, és geminada trevolada i conté també una sèrie de motius vegetals en l'imposta. Finalment, cal dir d'aquest primer cos, que la façana està resolta per mitjà d'un fals encoixinat de quadrets.

Pel que fa a la segona dependència, és completament annexa a la primera, amb la qual es comunica per mitjà d'un arc carpanell molt rebaixat. Consta també de dues plantes, la baixa disposa de tres obertures rectangulars cobertes amb un entramat romboidal, de l'arc carpanell que actua com a vincle d'annexió i una petita obertura adovellada d'arc pla. Pel que fa al primer pis, tornem a trobar dues obertures adovellades d'arc pla, però sensiblement més grans que la que veiem en la planta baixa, i destacar l'obertura d'arc conopial florejat amb les impostes motllurades – aquesta seria la finestra que va ser extreta del seu emplaçament originari, i trasplantada a un nou emplaçament-. Com també amb el primer cos, aquesta segona dependència també presenta un fals aparell encoixinat de quadrets.

L’edifici és , ho havia estat un hostal :

https://www.minube.com/rincon/hostal-del-caballero-a493901

https://www.trivago.es/es/opr/hoteles-cerca-de-hostal-del-caballero?search=500-1822297

Ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

No en diuen res al COAC de Girona:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=Ma%C3%A7anet+de+la+Selva

Al llarg dels anys ens hem afegit a diversos intents de consolidar publicacions en llengua catalana:

Berguedà actual

https://www.facebook.com/berguedaactual/

blogscat.com

Ambdós queien “ víctimes del foc amic” , i es perdien TOTES les publicacions :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/dels-edificis-religiosos-que-hi-ha-o-hi.html

Les publicacions fetes en suport paper, entre a la Forja de Castellar del Vallès, son accessibles encara als arxius i biblioteques.

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

Envieu-nos fotografies de masies d’arreu de Catalunya, a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies,  avui, amb les facilitats tècniques que tenim,  assolir  l’objectiu que pretenien amb el Fons Estudi de la Masia, no ha de ser difícil, oi?:

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?