dimarts, 9 de maig del 2023

SANT VICTOR DE SERUI. SORT. EL PALLARS SOBIRÀ. L’AU FENIX

 


Fotografia: Maria Rosa Planell Grau

Llegia de Sant Victor de Serui, al terme de Sort, a la comarca del Pallars sobirà ;  Església d'una nau amb capçalera rectangular a orient i una porta als peus de la nau que s'obre en un petit atri afegit posteriorment a la construcció de l'església. També s'hi ha afegit algunes capelles laterals i d'altres dependències.

Al costat de migdia s'aixeca la torre-campanar, de secció quadrada a la base, que es transforma en octogonal a partir del nivell de la coberta feta amb llicorella.

L'aparell utilitzat en aquesta construcció és la pedra pissarrosa sense desbastar.

 Es tracta d'un edifici que ha sofert restauracions amb el pas del temps i que, per tant, conserva pocs vestigis de l'edifici alt-medieval, visibles a les façanes oest i nord; i especialment en el mur sud, on es conserven dues cantonades assenyalades en el parament que semblarien correspondre a un transsepte. Si aquesta hipòtesi fos confirmada, parlaríem d'una església d'una sola nau amb transsepte. En el mur de llevant s'observa una gran arcada, paredada que, podria correspondre a l'obertura absidal. Com la resta d'esglésies de la vall, l'aparell dels murs és format per carreus allargats disposats ordenadament. L'aparença actual és la d'un edifici barroc, d'estil popular remodelat íntegrament entre els segles XVII-XVIII, amb modificacions posteriors. D'una sola nau i coberta de doble vessant, d'enllosat de pissarra a l'exterior i fusta a l'interior. A sota, voltes decoratives amb llunetes. Hi destaca al costat dret de l'edifici, el campanar de torre vuitavat i coberta piramidal amb quatre obertures d'arc de mig punt, característic d'aquest tipus d'arquitectura pirinenca. La coberta de l'edifici com en molts altres edificis pirinencs de les mateixes característiques és de fusta i això suposa un tret singular a Catalunya, on l'ús de la volta de canó és molt antic. Aquesta solució arquitectònica respon ben segur a l'adequació de l'edifici a les inclemències meteorològiques. La capçalera és rectangular i té dues sagristies a cada banda a les quals s'accedeix des del presbiteri a través de portes de fusta. Té tres capelles laterals, una al costat esquerre i dues al costat dret, una de les quals és de menors dimensions. El cor està situat als peus de l'edifici, en una tribuna de fusta a la primera planta. A la dreta de l'entrada de l'església, trobem l'accés al cor de la primera planta i al campanar. Darrere d'aquest accés, una petita habitació amb una pica baptismal de pedra i una petita finestra i entre aquesta habitació i l'accés a la part superior trobem un dipòsit d'oli amb tapa i una senzilla pica beneitera de pedra sense cap mena d'ornamentació.

A la part esquerra de l'edifici abans de trobar la capella lateral, trobem un púlpit al qual s'hi accedeix per unes escales. La il·luminació natural prové de l'ull de bou situat a la façana principal, sobra la porta d'accés. La resta de petites obertures les trobem, una a la capella lateral del costat dret i l'altra en l'accés al cor al primer pis. La porta d'accés al temple és d'arc de mig punt i està situada a la façana de ponent dins d'un atri afegit posteriorment i il·luminat a través d'una finestra.

Pintures al fresc (2015)

Intervenció pictòrica de l'artista Santi Moix  Sala (Barcelona, 1960) basant-se en quatre pilars:

La natura com a element de la cosmogonia religiosa

Els colors

La gent de la vall

L'espai de recolliment, meditació i pregària.

Es tracta d'un treball ple de color i energia que traspua espiritualitat amb l'objectiu que els feligresos i visitants se sentin a gust, es trobin amb la fe i amb ells mateixos, amb el seu món interior. Una decoració plena de naturalesa i flors que fa referència a l'entorn i que en paraules de Moix esdevé una "cova de colors" i "com una església que és un jardí". Tot i que no es tracta d'un treball figuratiu, sinó de la representació de la naturalesa i la llum, trobem referències religioses com els símbols dels quatre evangelistes, els peus de Crist i l'escena de la fugida d'Egipte al presbiteri. A més de la presència de textos evocadors de poetes com Kavafis, Konstandinos Petru Kavafis (Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933) ; Josep Vicenç Foix i Mas (Sarrià, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener de 1987), o Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993).

https://esglesiaseuri.cat/

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=38818

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25666

A inicis del segle XX, entre els anys 1910 i 1915, el Bisbat d'Urgell es ven el retaule de l'església.

Aquest fet suposà l'enderrocament de bona part del mur de la façana posterior per poder extreure amb èxit el retaule que, a causa de les seves grans dimensions no podia extreure's per la porta de l'edifici. Aquesta actuació en l'edifici s'observa encara avui.

El destí del retaule és encara avui desconegut.

Sovint l’empresa ESGLÉSIA CATÒLICA actua més amb criteris empresarials i/o econòmics, que cenyint-se al seu rol fundacional que no és altre que difondre el missatge de Crist.

https://www.radioseu.cat/noticies/lesglesia-de-sant-victor-de-sauri-rep-1-200-visites-en-els-primers-mesos-dobertura-al-public



Fotografia: Maria Rosa Planell Grau

Sortosament però, el camins del Senyor son inescrutables, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada