Trobava una fotografia, on apareix l’església de Santa Eulàlia d’encamp.
De la Santa s’explica que mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven.
Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent tretze oques, tantes com els anys que tenia en morir, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.
Segons la tradició cristiana, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, més concretament, del Desert de Sarrià, del final del segle III. Educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d'aspa.
D'acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li'n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada: va morir a la creu.
L’església d’Encamp , advocada a Santa Eulàlia és d’origen romànic amb diverses modificacions posteriors realitzades els segles XVII i XX.
El campanar de Santa Eulàlia d'Encamp, de 23 metres d'alçada, es va afegir al cos de l'església pels volts de la segona meitat del segle XI. És el campanar d'estil romànic llombard més alt del país amb tres pisos, alhora que presenta una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca a la coberta.
L’absis romànic original va ser enderrocat l’any 1924.
El porxo data del segle XIV.
De l'església cal destacar la pila baptismal romànica decorada amb arcuacions i flors de lis, tres retaules barrocs dels segles XVII i XVIII i el nou vitrall, obra de l'artista , Agustí Ríos (Vilanova i la Geltrú, 1945) resident a Encamp des de 1972 .
L'església de Santa Eulàlia d'Encamp conserva el pòrtic més antic del Principat, al costat del qual hi ha el comunidor, una casa petita plena de simbolisme religiós on se celebrava el Consell del Comú, així com altres cerimònies per demanar empara i protecció contra les tempestes i els aiguats.
És un dels pocs edificis d'aquest tipus que encara es manté dempeus al país.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-dencamp
https://museus.ad/ca/monuments/santa-eulalia-d-encamp
Ahir, 28.5.2023, es duien a terme eleccions municipals a Catalunya, avui, 29.5.2023, la victòria dels hereus de 18 de juliol de 1936, i dels que aplicaven – i apliquen – l’article 155 de la Constitución Española contra el Principat, és incontestable.
Que Santa Eulàlia elevi a l’Altíssim la nostre sempiterna pregaria, Senyor, desprès de més de 300 anys de travessia pel desert, allibera al teu poble i retornar-li la llibertat !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada