El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església parroquial de
Conesa, a la comarca de la Conca de Barberà, província de Tarragona advocada a
la Marededéu, mal dita per influència de
la llengua castellana, SANTA MARIA.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de
SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare
de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu
fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració
pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el
sistema judicial.
El lloc de Conesa és mencionat l’any 1038 en un document pel qual els
comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i a
Bernat Llop un gran territori perquè hi construïssin el castell de Forès; entre
les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de
Conesa. Cal dir, però, que aquest document és considerat del tot suspecte, car
en l’any en què és datada aquesta escriptura no actuaven els comtes atorgants,
els quals s’esposaren vers el 1052. Així doncs, la primera notícia segura de
l’indret de Conesa és de l’any 1043, quan els comtes de Barcelona Ramon
Berenguer I i Elisabet el donaren als esposos Bernat Sunifred i Amaltruda.
L’església parroquial de Conesa, dedicada a Santa Maria, és esmentada en
una llista de parròquies del bisbat de Vic datable al segle XI; tanmateix, fou
lliurada pel bisbe de Vic entre el 1146 i el 1154 a l’arquebisbe de Tarragona,
Bernat Tort. Així, I"’ecclesiam de Conesa” és mencionada entre les
possessions de l’església de Tarragona en la butlla que l’any 1194 atorgà el
papa Celestí III a l’arquebisbe tarragoní Ramon de Castellterçol i al prepòsit
Joan.
Els anys 1279 i 1280, en la relació de parròquies que contribuïren a
sufragar la dècima papal recaptada aquells anys a l’arxidiòcesi de Tarragona,
consta que el rector de Conesia pagà 79 sous el primer any i 90 el segon.
A la darreria del segle XV l’església parroquial de Conesa era de col·lació
de l’arquebisbe de Tarragona i a mitjan segle XVI la rectoria de l’esmentada
parròquia fou unida al monestir de Santes Creus.
La parròquia de Santa Maria de Conesa fou totalment refeta al segle XIV
dins l’estil gòtic. Les obres del nou edifici foren contractades l’any 1335 al
mestre Guillem Pedrola, de Guimerà. Les obres foren interrompudes el 1344 i
l’església es consagrà quan encara mancava una de les crugies de la volta. El
campanar fou contractat l’any 1399 al mestre Pere Oriol de Montblanc.
Al segle XVI es feren reformes a l’església i al XVII hom hi afegí una capella. Damunt la portada principal es conserva un bell timpà gòtic que representa la Mare de Déu asseguda amb l’Infant, envoltats per àngels.
A
l’interior de l’església es conserva una creu processional d’argent del segle
XV.
El sostre demogràfic de Conesa s’assolia al cens de de 1857 amb 585 ànimes,
i es tancava l’any 2022 amb 109 habitants de dret.
En la llengua catalana la forma correcta per designar a la Verge Maria – en
qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, amb tot els respecte a les –
poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica, el seu rol és “
prescindible” , no certament però, el de
la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església
catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de
la Marededéu, o la cantarella vomitiva
de la “ Guerra Civil”, està molt ben
documentat que el GLORIOSO ALZAMIENTO,
el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de
1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La
Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
Que la Marededéu de Conesa, elevi a l’Altíssim
la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge,
allibera el teu poble !!!!
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12666
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-conesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada