Llegia ; l’església actual és un magnífic exemplar característic de
l’arquitectura catalana dels segles XII i XIII.
De les dependències monàstiques, no en queden més que possibles restes
entre les edificacions veïnes, més modernes i de diferents èpoques, a causa, sobretot,
de la curta vida de la comunitat, que es dissolgué totalment a mitjan segle
XVII.
L’església és de planta de creu llatina, amb una nau rectangular capçada a
llevant per un transsepte, al qual s’obre un absis central cec i dues
absidioles. A la intersecció de nau i transsepte s’aixeca un cimbori octogonal,
amb cúpula interior sobre trompes. Entre les trompes, al tambor de la cúpula,
llevat del costat de tramuntana, s’obren tres petits ulls de bou. La nau i el
transsepte són coberts amb volta de canó de la mateixa alçada. Les dues
absidioles s’obren al transsepte per mitjà d’un estret arc presbiteral. En
canvi, l’arc presbiteral que marca la unió de l’absis principal amb la nau
longitudinal és ben ample i dóna una considerable profunditat al presbiteri,
que és tres graons més alt que la nau. Absis i absidioles foren coberts amb
volta de quart d’esfera. Interiorment són llisos i centrats per finestres de
doble esqueixada, molt més ampla la de l’absis principal. En un principi, a
l’església hi havia tres portes d’entrada: la principal al mur de ponent, i una
davant de cada absidiola, al mur de ponent del transsepte. Actualment, la de
l’ala de tramuntana del transsepte és completament tapiada. La de migjorn és
oberta i comunica a l’afegit de la sagristia, que és un simple cobert en molt
mal estat de conservació. Al mur de migjorn del transsepte s’obre una finestra
de doble esqueixada. En canvi, simètricament amb l’exterior, al mur de
tramuntana, hi ha una finestra actualment tapiada i centrada d’una sola esqueixada,
amb un ull exterior considerablement estret. Al mur de migjorn de la nau
principal, entre el mur de ponent i l’arrencada de la cúpula central, hi ha
dues finestres més de doble esqueixada, aquestes bastant més estretes que totes
les altres.
L’interior de l’església de Sant Pere Cercada és gairebé del tot
arrebossat, llevat d’alguns fragments de murs, com ara la part inferior del de
tramuntana, que comprèn el cor, la superfície interior de dos arcs marcats als
murs de tramuntana i de migjorn del transsepte, i la zona inferior a la volta
de l’absis central. A l’absis hi ha un parament de carreus escairats, col·locat
a trencajunt, amb les juntes ben amorterades, en filades horitzontals d’alçada
molt variable. El parament del mur de ponent del transsepte sembla més
desordenat.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=23920
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada