LA SEU D’URGELL.

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia de la Seu d’Urgell.

El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel.

Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’Urgellet i a l’W amb Montferrer i Castellbò.

El terme de la Seu comprèn també el petit enclavament de Bell-lloc dins el terme d’Alàs.

 

La clotada on és situat el municipi és producte de l’enfonsament d’una dovella pirinenca, terraplenada posteriorment per dipòsits lacustres miocènics. La ribera de la Seu és voltada d’altes muntanyes i serralades, la més vistosa de les quals és la serra de Cadí, important escarpament de falla que limita pel S la fossa tectònica.

 

El terme de la Seu comprèn part de la vall mitjana del Segre, a banda i banda del riu. La Valira, a ponent, des de la seva confluència amb el Segre forma l’antiga divisòria amb Castellciutat.

A la plana, arran de la Valira, hi ha un serrat allargassat, paral·lel al riu, d’estratègia singular, car domina l’encreuament dels camins d’Andorra, la Cerdanya i el baix Segre. És en aquest serrat on s’alcen les restes de dues grans fortaleses, la ciutadella i el castell, de gran importància en la història de la vila. La part ponentina del terme és accidentada pels contraforts que davallen del tossal d’Estelareny i del roc de l’Àliga i que atenyen els 817 metres  al turó del Corb.

Per l’esquerra del Segre el territori és força més ample, regat per diverses sèquies i canals que prenen les aigües del mateix riu. Entre ambdós rius es dreça l’antiga ciutat episcopal de la Seu d’Urgell, cap de municipi i de la comarca. El terme comprèn, a més, la vila de Castellciutat, el veïnat de les Torres, els ravals o barris del Serrat de la Capella, Santa Magdalena, el Poble-sec, Sant Pere i la urbanització de Sant Antoni. Aquestes tres darreres unitats de població són compartides administrativament amb el terme municipal de les Valls de Valira.

Es deia ja en el temps de l’Ermessenda de Valrà “a la seu, si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu”. 

Si algun dia els combustibles tornen a tenir un preu “ raonable “ i si les benzineres superen l’atzucac que els posava el GOBIERNO MÁS PROGRESISTA DEL REINO DE ESPAÑA, al que cal reconèixer-li l’habilitat de complicar les coses senzilles, i no donar mai fil sense puntada, i alguns altres “demèrits”, poseu la Seu d’Urgell , l’Urgell sobirà, els Pirineus – amb o sense vegueria – a la  vostra agenda.