L'escorxador municipal de Linyola va ser obra de l’enginyer Pedro Vallcorba Sánchez (Barcelona, 1887-1973).
Patrimoni Gencat explica que és un
edifici cantoner de planta trapezoidal. Es va construir a la zona nord del
poble, dins d'una parcel·la de 600 m² aproximadament. Una part de la parcel·la
estava destinada a la recepció del bestiar, que es tancava en petits habitacles
separats. És una nau d'uns 195?m² aproximadament i la resta de solar quedava
disponible per a noves ampliacions. Les aigües pluvials i les residuals de
l'interior de l'escorxador, a través de desguassos, anaven a parar a la xarxa
de clavegueram. L'edifici tenia una alçada de 5 metres a dos vessants i
coronada amb coberta d'uralita sobre bigues de pi transversals d'est a oest
repenjades sobre una encavallada de fusta de pi amb tensor inferior per
controlar-ne la flexió.
El material essencial va ser el maó. Al voltant de les parets, una sanefa
de mosaic romà esmaltat s'intercalava entre sis finestres esglaonades i
rematades, a la part superior, per unes petites arcades d'obra vista, i a la
inferior, per uns trencaaigües de ceràmica esmaltada. Les finestres es van
projectar per integrar vidres policromats.
A la façana principal les finestres i la sanefa tenen el mateix estil, i
els pilars que la conformen són d'obra vista, i entre els dos centrals, un
portal escalonat i rematat per un arc d'obra vista dóna pas al vestíbul, espai
on hi ha els serveis i l'administració. En el projecte, al tancament del
rebedor i a l'entrada al corral de bestiar s'hi contemplava la instal·lació de
reixes de ferro forjat amb elements decoratius.
A la part superior, els quatre pilars estan units per unes cornises
arquejades de pedra artificial, i als laterals s'observen dues obertures
ovalades i emmarcades amb la mateixa pedra. Damunt del vestíbul, i entre els
dos pilars d'obra vista que estan rematats per dos pilarets decoratius i
escalonats, hi ha la part identitària de l'edifici amb el seu nom i data en
castellà, tot fabricat amb ceràmica negra esmaltada i envoltada d'una motllura
de ceràmica cuita. Al capdamunt de tot, un magnífic escut, de pedra artificial,
culmina l'obra decorativa de l'escorxador.
La tipologia arquitectònica de l'escorxador també es pot veure a Cal Niubó,
seu del Consell Comarcal del Pla d'Urgell a Mollerussa, i també troba
semblances amb el mercat del pla de Lleida i en obres de Puig i Cadafalch i de
Domènech i Montaner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada