dimecres, 9 de març del 2022

LA CREU DE MATAGALLS. MONTSENY

 

El Crisant Palau, cronista gràfic de la comarca del Vallès Oriental,publica un parell de fotografies de la Creu de Matagalls.




El Matagalls és una muntanya de 1.698  metres del Massís del Montseny , que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau, a la comarca d’Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental. Per nosaltres a la comarca “ natural del Montseny”


Llegia que les primeres creus eren de fusta i per això els llamps i les tempestes les aterraven sovint, cosa que remeiaven com més aviat millor, els veïns de Viladrau plantant-n´hi una de nova. Això ho recorda l'article del diccionari Madoz referent a Viladrau fet cap allà el 1845.

 

     Un dels que va reposar aquesta creu fou Sant Antoni Maria Claret i Clarà, ( Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Font freda, 24 d'octubre de 1870), regent o encarregat de Viladrau l’any  1840, després d'una prèdica o missió feta per l'agost d'aquest any.

 

     Una altra vegada que es va reposar la creu fou per l'agost de 1894 i la va beneir personalment el bisbe , Josep Morgades Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901). Amb motiu d'això Mn. Jacint Verdaguer va escriure la poesia La Creu de Catalunya i anys més tard, al final ja de la seva vida, va dirigir una revisteta literària que tenia per títul “La Creu del Montseny””,  així aquesta creu, que Verdaguer va conèixer personalment, esdevenia també un lloc verdeguerià.

http://www.endrets.cat/index.php/text/367/la-creu-de-catalunya-fragment-ca.html


     Com a últimes efemèrides relacionades amb la creu podem recordar que al 1911 el Sr. Antonio de Oriola-Cortada Renom , comte de la vall de Merlès i propietari d'una bona part del Matagalls, va reposar la creu, construint a la seva base un sòcol de pedra que li feia d'altar, on es varen gravar estrofes del cant de Verdaguer.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/11/28/pagina-8/33272709/pdf.html?search=Antoni%20d%27Oriola-Cortada%20%20Renom

 

L'any 1931, el seu successor Luis de Oriola-Cortada Renom nou  propietari, davant els estralls continuats de les tempestes, decidí substituir la creu de fusta per una de ferro que fes a la vegada de parallamps.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1942/10/08/pagina-6/33105766/pdf.html?search=Luis%20%20d%27Oriola-Cortada%20%20Renom


Aquesta creu es va mantenir dreta durant tota la guerra civil del 1936 al 1939, perquè l'escamot que va pujar per aterrar-la a finals de juliol del 1936, es va trobar que en arribar a la creu, estàvem massa cansats i mancats d'eines per a aterrar-la; per això es limitaren a picar i a malmetre els noms de Déu i de Crist que es llegien en els versos de Verdaguer.


En els anys del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , episodi ignominiós que la historiografia  franquista batejarà com “ la   guerra civil “ , segons proves fotogràfiques aportades per l’Oscar Farrerons Vidal , autor del llibre “Matagalls. La muntanya i l’Aplec”, editat per Farell editorial   Mn. Josep Sanabre Sanromá (Bonastre, 10 de novembre de 1892 - Barcelona, 18 d'abril de 1976), arxiver de la diòcesi de Barcelona, hi va celebrar una missa acompanyat d'alguns escoltes.

 


     El 1950 amb motiu del primer aplec es renovaren els versos de Verdaguer i es va posar al sòcol de la Creu una majòlica dedicada a Sant Antoni Maria Claret; el 1955 dos medallons de bronze, recordaven la vinculació de la Creu de Matagalls amb Sant Antoni Maria Claret i Jacint Verdaguer; i, finalment l'any 1975, amb motiu dels 25 anys dels aplecs, es va erigir al peu de la Creu un nou altar, format per una gran llosa amb diferents inscripcions i dedicatòries gravades, sostingut per un peu de ferro forjat.




Cap dada dels autors dels que ens agradarà tenir-ne noticia, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs , a l’email castellardiari@gmail.com


En aquests dies veiem esborronats els terribles efectes del Genocidi que la Rússia de Putin, practica contra Ucraïna, Mutatis Mutandis ,  molts persones entenen ara que Carles Puigdemont i Casamajó ( Amer, Selva, 29 de desembre de 1962), prenia – malgrat que això li suposava un gran sacrifici a nivell personal, a ell, i a la resta de membres del seu govern -  la decisió correcta. 


El genocidi que Rússia practica a Ucraïna, amb la permissivitat dels mals dits països democràtics – a Catalunya d’això en tenim memòria - , esta deixant les primeres planes de la premsa “ oficial”, que es fa ressò entre altres de la convocatòria de vaga del sector del transport: 

https://www.antena3.com/noticias/economia/transportistas-estallan-gobierno-convocan-huelga-14-marzo-rien-nosotros_202203086227bd22f5e39e0001f0a277.html


Venen mals temps per a la musica, oi? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada