La parròquia de Sant Martí d'Armàncies s'estén pel sector nord-oriental del
terme municipal de Campdevànol, a l'esquerra del Freser; la seva demarcació
formava una de les batllies del monestir de Ripoll, dita batllia d'Armàncies,
que sovint anava unida a les de Campdevànol i d'Ordina.
L'antiga església romànica, avui desapareguda, es trobava a la part alta
del terme, a uns 960 m d'altitud, on radicava l'antiga vila rural d'Armàncies, documentada
des del 890 com a possessió de Ripoll (acta de consagració de la església
parroquial de Sant Pere de Ripoll), on encara hi ha els masos de Sant Martí de
Dalt i Sant Martí de Baix.
La parròquia de Sant Martí d'Armàncies, ha estat poc habitada des de sempre
per la manca de terres de cultiu apropiades.
Al segle XV només tenia 5 famílies i
arribà a un màxim de 9 al segle XVII. Es diu que el comte Arnau no en volia res, d’aquest indret, ni tan sols els impostos dels serfs de la
gleva.
Al principi del segle XVII, gràcies al permís concedit pel Bisbe de Vic Fra
Andreu de Sant Jeroni, el 28 de novembre de 1619, s'alçà la nova església de
Sant Martí a la part baixa, prop de l'antic camí ral de Barcelona a Puigcerdà,
entre els antics masos del Molí Nou i Perarnau; és un edifici rectangular,
d'una nau, sense cap estil definit. Passà aleshores a sufragània de la parròquia
de Campdevànol.
Església de Sant Martí d´Armàncies. Fotografia anònima.
En un puig proper hi ha la capella
de Sant Grau, edifici d'una nau i absis de tradició romànica, documentada des
del 1366 i que havia estat filial d'Armàncies.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/09/goigs-sant-grau-campdevanol-ripolles.html
Amb el temps, deixà de ser parròquia, tot passant a dependre de l'església
de Sant Cristòfol de Campdevànol. No obstant això, els diumenges sempre se
celebrava missa per la gent dels barris del voltant.
Aquesta església té un petit cementiri annex que només és utilitzat pels
propietaris de les masies de Molinou i Pernau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada