El Jordi Vila Juncá publica una
fotografia a vista d’ocell del poble de
Coll de Nargó, dit senzillament Nargó per la gent de la contrada, situat a 573 metres d’altitud, sobre una
petita elevació a la dreta del Segre i als seus vessants.
Les cases són de pedra, de dos o tres pisos generalment, amb aiguavessos de
teula àrab. La part més antiga, sobre el rocam, era vila closa i les cases
feien muralla; en resten les rebranques i l’arrencament de l’arc d’un dels
portals que tancaven el vilar.
En un lloc més baix, vora la ribera, hi ha l’església parroquial de Sant
Climent, d’una àmplia nau amb capelles entre els contraforts laterals. El
campanar, de torre, és adossat, i a la façana, sota un ull de bou rodó, hi ha
el portal, datat el 1771.
L’antiga església parroquial de Sant Climent de Coll de Nargó, romànica, és
situada al començament de la carretera d’Isona, i envoltada pel clos del
cementiri.
L’església, que fou estudiada i restaurada per Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 –
Barcelona, 23 de desembre de 1956), el 1946 fou declarada monument nacional. És un magnífic edifici d’una sola nau, coberta
amb volta de canó, l’absis és ornamentat exteriorment amb bandes i arcuacions.
L’església és adossada a una torre campanar preromànica, de planta
rectangular i forma atalussada. S'hi accedeix des de l’interior del temple per
un portal de ferradura; al darrer pis del cos piramidal hi ha, a cada cara,
finestrals de ferradura que semblen més aviat portals elevats. Caldria esbrinar
si tots quatre són d’origen o bé si algun fou obert en la restauració de la
torre; fruit d’aquesta és el darrer pis, amb finestres triforades sota
arcuacions.
L’església té adossada a migdia la planta d’una estreta nau acabada a
llevant en semicercle; només se'n conserven les primeres filades. Més curta que
la nau romànica, és possible que hagués pertangut a una església un xic
anterior.
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/sant-climent-de-coll-de-nargo-l%E2%80%99urgell-sobira/
El topònim Nargó apareix ja mencionat en l’acta de consagració de la
catedral d’Urgell. L’etimologia de Nargó no ha estat prou ben establerta;
probablement, però, és preromana. El Diccionari Alcover-Moll registra que
podria tractar-se d’una grafia aglutinada de NgArgo, i Argó podria ser un nom
personal. Tanmateix, cal recordar que ja al segle IX apareix la n (Nargona), la
qual cosa invalida aquesta hipòtesi. Pel que fa a la paraula coll, que és
mencionada ja com a part del topònim (Coll de Nargó) el 1519, deu referir-se
probablement a la muntanyola sobre la qual s’assenta la població, ja que
aquesta no és en cap pas entre muntanyes.
No gaire lluny del poble hi ha la capella romànica de Sant Jaume, vora la
masia de les Cases. D’una nau, l’absis és esberlat i la porta és a migdia.
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1700/1781_SJaumeMasCases/SJaumeMasCases.htm
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0618201.xml
A la capella del Roser hi ha instal·lat el Museu dels Raiers. Cada estiu,
habitualment el tercer diumenge d’agost, l’Asociació de Raiers de la Ribera del
Segre organitza la baixada de rais entre els Clops de Fígols i el Pont d’Espia.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/la-capella-que-havia-donat-aixopluc-la.html?m=0
Pel que fa a les festes el 12 d’octubre hom celebra la fira del Rovelló i
el dimarts de Carnaval es fa un dinar popular a la plaça.
La festa major és per Sant Jaume, el 25 de juliol.
Confiem que la Generalitat de “
Barcelona “ deixi de mirar-se el
mèlic, i posi fil a l’agulla pel que fa al desplegament territorial de
Catalunya, el cognom del President però,
ajuda poc a generar confiança.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/12/esglesia-de-sant-joan-de-montanissell.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/capella-de-la-rectoria-i-possiblement.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/esglesia-parroquial-de-gavarra-advocada.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/06/turisme-rural-valldarques-coll-de-nargo.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/03/esglesia-de-les-masies-de-nargo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/04/sant-roma-de-la-vall-dels-arquers-coll.html
El Jordi Vila Juncá és un sherpa molt qualificat d’aquestes comarques
pirinenques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada