El Miguel Gálvez publica un parell d’imatges de Santa Maria de Montdois al terme de Rupit i Pruit a la comarca d’Osona que en aquestes alçades podríem qualificar de “ sobirana” .
L’Antoni Pladevall i Font, (Taradell,
Osona, 1934)/ Albert Benet i Clarà (
Sallent, Bages, 1941), n’escriuen a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0207801ac.xml
El santuari de Santa Maria de Montdois estava Situat
dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració
d’aquest, quedà compresa dins del de Rupit
El lloc, conegut per Monte dulios, apareix el 968 dintre el terme de
Fàbregues.
Fou inicialment una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de
Fàbregues, per convertir-se, al llarg del temps, en un santuari marià de molta
devoció de les contrades veïnes.
Les notícies de l’existència d’una capella dedicada a la Mare de Déu es
troben l’any 1263, quan Ramon de la Garriga, clergue de Sant Joan de Fàbregues,
comprava al prior de Sant Pere de Casserres, el mas Serra veí de la capella de
Santa Maria de Montdois (Munt doys), de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
L’augment de la devoció motivà que al llarg del segle XVII es fessin
diverses obres en edificis d’hostatgeria fins que l’any 1759 hom començà a
construir l’actual temple, i desaparegué tot vestigi del temple antic.
Conegut popularment com la catedral de les Guilleries, està situat al
capdamunt d'un altiplà vers la banda dels cingles de Fàbregues i de Rupit, a
uns 825 metres entre les serralades de les Guilleries. Les primeres notícies
del culte a la Mare de Déu de Montdois daten de l'any 1263. L'església actual
es començà a construir el 1759 i l'any 1790 encara s'hi treballava.
És un edifici d'enormes dimensions (més en forma de masia que no pas
d'església), format per una gran nau, creuer, capelles laterals, cúpula i cor,
sota del qual hi ha un bonic atri de triple portalada. La part de l'hostatgeria
i la cisterna són més antigues.
El 2011 s'hi va fer una reforma important ja que estava en molt mal estat.
Cada any, a la primavera, el santuari obre les seves portes i s'hi celebra
el tradicional aplec de Montdois.
Se’ls passava per alt fer-ne referencia a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Rupit_i_Pruit
En dóna força informació :
Josep Maria Viñolas Esteva (1966, Salitja, Girona), publica els Goigs, una
imatge de la Marededéu, i recull un comentari de Unknown, dimarts, 18 de
desembre, 2018
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/01/goigs-la-mare-de-deu-de-montdois-rupit.html
L´ajuntament actual no ha permès la col·locació dels retaules als laterals de
l´absis.
Les pintures ja són fetes i sense ànim
de lucre en espera de la decisió de l´ajuntament.
Llevat d’error, en la fotografia del Miguel Gálvez, s’aprecien unes pintures
als laterals. La pregunta és obligada, son aquestes les pintures?. Teniu dades
del seu autor?, ens agradarà tenir resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
M'explicaven que Miquel Pratdesaba Ferres ( Torelló, 1943 )
Ens agradarà tenir-ne confirmació a l'email castellardiari@gmail.com
.jpg)
El Pere Magria penjava una fotografia. MONTDOIS, Catedral de la Guilleries.
La foto de l'interior de Mondois, es feta el 6/4/2008, a les 11:48h. a base de dues fotos enganxades per tal de sortir-hi tot l'interior del temple.
Trobava una referència a la Casanova de Montdois, declarada BCIL, bé cultural d’interès local, i ni un trist mot del Santuari de la Marededéu de Montdois,
em pregunto, és possible que no estigui declarat BCIL?.
Arreu de Catalunya deixem el mateix missatge, allò que no us sapigueu contestar, quedarà
sense resposta, dels que remenen es cireres – del color que siguin – no en feu
confiança.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Que la Marededéu de Montdois , i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis, iranians. libanesos , sirians, Houthis · 'Partidaris de Déu', usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de l xaxa viaria de Xaralunya, victimes del monolinguisme genocida , aqui i arreu del món , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada