El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades.
En aquesta ocasió publica una fotografia de l’església de Sant Martí d’Albet,
al terme de Montferrer i Castellbò, en la que apareix possiblement, la porta tapiada original.
L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1985
Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la
dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la
comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem
res, i necessitem dades, nom, cognom
matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Agrairem infinitament la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric.
Demanava informació a l’Associació de Mestres Rosa Sensat
L’Antonio Lascorz Pérez, em deixava un comentari; l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d.
Li demanava més dades, i em facilitava el telèfon de la vídua, l’Antonia Bonil López, que m’explicava que ; l’Antonio Moras Navarro, va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona.
L’any 1979 es va llicenciar en Geografia i Història, especialitat Història Medieval.
L’any 1988 , assolia una segona llicenciatura en Geografia i Història, especialitat Història de l'Art.
Des de l’any 1982 va ser col·laborador de Servei del patrimoni arquitectònic, depenent del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell.
Va confeccionar un extens arxiu personal, exclusivament d'art i especialment de romànic català.
Va publicar l'any 1989 "Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola" Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat
L’any 2004 va publicar a l'editorial Barcanova, a la col·lecció juvenil "Quan la Terra era plana". La historia es centrava en les dures condicions de vida dels pagesos de l'Edat Mitjana.
Va ser mestre de primària de l'any 1978 al 2006
Va col·laborar en la preparació de llibres de text per a l'escola.....
%20(1).jpeg)
https://www.todostuslibros.com/autor/antoni-moras-navarro
Hi ha un valuós llegat dels molts anys de feina de l’Antonio Moras Navarro, dels viatges familiars primer amb la furgoneta SAVA, desprès amb la VOLKSWAGEN pels Pirineus, que cal preservar.
Enviarem aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina de de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.
Patrimoni Gencat explica que Sant Martí d’Albet havia estat un monestir ja ruïnós el 914, i qualifica l’actual església com “edifici tardà” . D'una nau rectangular acabada exteriorment amb forma arrodonida. Cobert amb volta de canó.
Construcció rústega de pedres unides amb morter sense fer filades.
Situada a un altar, talla policromada barroca de Sant Martí del segle XVII.
Església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular que arrenca dels murs de la nau sense plec absidial ni solució de continuïtat de cap mena.
A l'interior, la nau està coberta per una volta en arc escarser, i el
presbiteri, més estret que la nau i obert a aquesta a través d'un arc de mig
punt, està cobert per una volta de canó. El presbiteri presenta un fris
motllurat de guix a l'arrencada de la volta i uns angelots en relleu també de
guix com a motiu ornamental. Al mur nord de la nau s'obre una capella en arc de
mig punt, que presenta una coberta en volta de canó i que és evident en planta,
de manera que la capçalera té més amplària que la resta de l'església i la
línia de la façana nord queda migpartida per un entrant que es correspon amb
aquesta capella. L'interior de la nau presenta també un cor de fusta en alt als
peus.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada.
La porta d'accés al temple es troba al mur nord, prop de la cantonada nord-oest, és en arc de mig punt i és contornejada per una motllura de secció rectangular, pintada de blanc, a la qual s'hi accedeix a través d'una escalinata de pedra de cinc graons. La motllura de la porta d'accés contrasta vivament amb els foscos paraments de pedra vista, de pedra de pissarra disposada toscament fent filades i, pel que fa al mur nord i a la capçalera, sense cap mena d'articulació murària -a excepció de la porta- atesa la manca d'altres obertures i d'ornamentació arquitectònica. Aquest parament presenta traces d'haver-hi hagut estructures adossades, com ara un pòrtic a la porta principal i una altra estructura indefinida al mur occidental, actualment desaparegudes. Al mur de migdia, hi ha una porta actualment tapiada, també contornejada per una motllura arrebossada, de forma similar a l'actual porta d'accés. També hi ha dues finestres espitllerades, situades a diferents alçades de la meitat est d'aquest mur, i dues finestres més de forma quadrangular, ubicades just a sota del ràfec de la coberta, en un espai que ha estat visiblement sobrealçat en un moment de reforma més o menys recent del temple.
La coberta exterior del temple és un llosat de doble vessant, coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull arrebossat, que es troba al capdamunt de la capçalera del temple.
Tot plegat ens presenta un temple de cronologia incerta, tot i que possiblement s'hauria de situar la seva construcció en els darrers segles de l'edat moderna, o bé al segle XIX, molt fidel a les formes constructives tradicionals de l'entorn immediat de la vall.
Quan al topònim, ALBET és un diminutiu etimològicament derivat del llatí
albus, ‘blanc’.
Que Sant Martí, que es partia la capa amb els més desvalguts intercedeix
davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb les persones grans, els
malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada