SANT CRISTÒFOL/MENNA DE LA CASTANYA. EL BRULL. OSONA. CATALUNYA

Aquest és un dels indrets de Catalunya – n’hi ha una munió quasi infinita encara – en el que no he posat el peu. Aprofitant però, que en alguns indrets es celebra aquest diumenge de forma anticipada la festivitat, em semblava que calia anticipar la publicació.

Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred —dit de Rosanes per estar a Castellví de Rosanes a la vegueria de Barcelona la seva casa solar— fou bisbe de Vic entre el 1075 i el 1099 , a petició de Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) vescomte de Cardona i senyor del Brull.

Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat en els dies foscos que seguien a la sedició victoriosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la jerarquia catòlica de l’època amb l’excepció d’algun sant home va fer costat als sediciosos.

L’ acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic.

La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí del Brull.

Malgrat no esmaltar-se enlloc, és fàcil suposar que els rectors de la Sant Cristòfol de la Castanya, exercissin com a ‘mestres’ de la quitxalla de la seva parròquia, recordeu que el mot escolà en la nostra llengua, vol dir alhora – el que va a l’escola, i el que ajuda al sacerdot a les funcions litúrgiques – en la llengua dels nostres opressors se’ls anomena MONAGUILLOS.

L’església va exercir una gran activitat en aquest camp de l’educació, tant, tant, que va obligar al ESTADO a esmerçar cabals en aquesta qüestió que veien com d’especial risc per la creixent influencia que adquiria l’església catòlica.

Al feixisme el tema li relliscava manifestament fins al punt de reconvertir escoles en casernes arreu de Catalunya, Castellar del Vallès, Orta a la Terra Alta,...

Patrimoni Gencat ens la descriu així ; al vessant sud del Puig Ventós del massís del Montseny, trobem la petita església de Sant Cristòfol de la Castanya formant conjunt amb la rectoria adossada.

Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada reforçada per tres arcs torals.

Ha desaparegut l'absis romànic, substituït per una capçalera de planta trapezoïdal.

Entre aquest absis i el campanar de torre es bastí la sagristia al segle XVII.

S'accedeix per la porta original d'arc de mig punt, situada al mur de migjorn.

El campanar de torre de planta quadrada adossat al mur de migdia, data del segle XII i conserva una finestra geminada amb columna i capitell mensuliforme.

La Diputació Provincial de Barcelona la va restaurar i il·luminar de manera molt escaient entre el 1986 i el 1989.

S’hi accedeix per la carretera BV-5301, a l’alçada de Collformic, per un trencall a la dreta, direcció Seva Palautordera, seguint una pista sense asfaltar d’uns 3,5 km .

https://paremontseny.blogspot.com/2014/07/els-germans-puignero-rectors-de-la.html

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000086/00000076.pdf

https://www.elbrull.cat/el-municipi/el-brull/que-visitar-100/llocs-dinteres-100/sant-cristofol-de-la-castanya.html

https://www.diba.cat/documents/429042/66872462/35_Esglesia+de+Sant+Cristofol+de+la+Castanya_El+Brull.pdf/59c0e330-32fd-48c8-a6b8-88f26c503f80
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/07/la-devocio-sant-cristofol-traves-dels.html


https://www.facebook.com/photo.php?fbid=298616431546259&set=pcb.298616601546242&type=3&theater&ifg=1

Us recomano la lectura de la tesis documenta i rigorosa de : Josep Capdevila i Soldevila, que defensa que Sant Cristòfol i Sant Menna, foren en realitat una única persona :

http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

El dia 10 de juliol es celebra la festivitat de Sant Cristòfol, i l’11 de novembre la de Sant Menna.

Aprofiteu - els que encara podeu sortir - per visitar Sant Cristòfol/Menna de la Castanya, el Brull, Osona, Catalunya.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,… eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d’abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !