IN MEMORIAM DEL CASTELL DE PINNA FRACTA. PRENAFETA. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA.

El Raul Pastó Ceballos retratava les restes del Castell de Prenafeta, indret integrat avui al terme, 91,11 km² de Montblanc , capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Patrimoni Gencat – quins enllaços continuen fallant - explica que era un petit castell roquer de planta gairebé trapezoïdal.
Els murs conserven molt poca alçada.

Aquest castell es va construir cap al segle XII

El terme de Prenafeta apareix documentat per primera vegada l'any 980 i el castell el 1072, en un document pel qual Arnau Pere de Ponts el donà en feu a Ramon Bremon. Bernat Pere de Pont deixà el castell en herència al seu fill Pere de Puigvert. La família Puigvert fou els senyors del castell durant els segles XII i XIII malgrat sembla que l'administració no l'exercien directament. Per herència, l'any 1276 Prenafeta passà a mans del monestir de Santa Maria de Poblet.

El poble de Prenafeta va quedar pràcticament despoblat en la guerra civil catalana contra el rei Joan II (1462-1472) i es va abandonar definitivament al segle XVIII, quan es va refer la població al seu emplaçament actual, a uns 2 quilòmetres al sud.

Quan al topònim Prenafeta, hom defensa que procedeix del llatí pinna fracta “ penya trencada “

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Montblanc, la Conca de Barberà, Tarragona , .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.


https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !