Dues reflexions; en primer lloc l’església catòlica històricament s’havia implicat en l’educació, recordeu els Ordes religiosos masculins i femenins, també el clergat secular exercia l’activitat docent en el món rural, tant, tant, que en la llengua catalana el mot ‘escolà’ , té un primer significat, deixeble, alumne, que tindria un significar similar en el mot escolar de la llengua castellana, i un segon, persona que ajuda a missa i altres ministeris de l'altar, que en castellà era monaguillo. Està clar que el clergat a Catalunya estava més implicat en l’educació que a la resta del REINO DE ESPAÑA, oi?.
Atressí, la Mancomunitat de Catalunya , institució activa entre 1914 i 1923, agraïa infinitament aquest esforç de l’església catòlica, a la que EN CAP CAS considerava COMPETÈNCIA.
El final de l’escola de Vilanova de Meià, i de tantes i tantes a la resta de Catalunya , està directament relacionat amb l’establiment de la dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, règim polític autoritari de clara inspiració feixista , que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930, i alhora que talla de soca-rel l’activitat de la Mancomunitat de Catalunya, malgrat que la Institució estava prevista per la legislació espanyola.
El 29 de gener de 1924 el Govern de la Mancomunitat va ser destituït. Durant uns dies el càrrec de president va estar ocupat interinament pel governador militar Carlos de Lossada Canterac (1862-1936), fins que l'anticatalanista Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945 Alfons Sala, de la Unión Monárquica Nacional, fou imposat per Madrid com a president definitiu de la Diputació de Barcelona, amb l'objectiu d'espanyolitzar la Mancomunitat i buidar-la de contingut. A partir d'aquest moment tota l'activitat de la institució es va aturar, s'acabaren totes les mostres de catalanisme, es van deixar de seguir els exemples europeus de governança, i la d'investigació científica fou eliminada
Josep Maria Milà i Camps, 1r comte de Montseny, (Barcelona, 7 de juny de 1886 - Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat, 1955) fou president de la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya
Podeu llegir algunes dades d’aquella escola a la documentació que em facilitava el Francesc Cardona Fonoll, que al ensems em feia arriar una imatge actual de cal Vila , a la Plaça Major. Avui es una casa restaurada de quatre pisos.
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita DE vILANOVA DE mEIÀ, , de la comarca de la Noguera, de la provincia de Lleida - amb l'excepció per força majpr de la comarca del Segrià - , ...., ara que encara és possible.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada