Llegia que l'origen del casal senyorial de Penyafort se situa probablement a mitjans segle XII.
Tradicionalment s'hi localitza el naixement de Sant Ramon de Penyafort vers el 1180.
Se sap que el 1405 era mig derruït.
A principis del segle XVII n'era propietària la família Espuny, que el 1602 obtingué l'autorització per bastir-hi una capella dedicada a Sant Ramon de Penyafort, santificat l'any anterior.
Venuda la propietat als dominicans, l'orde emprengué la construcció d'un convent que ja era acabat el 1613.
Al llarg del segle XVIII el conjunt experimentà ampliacions i modificacions diverses.
El 1837, com a conseqüència de la desamortització, fou secularitzat i adquirit per l'industrial Miquel Puig Catasús (1800-1863).. El seu fill, l'industrial i polític Josep Puig i Llagostera, (Vilafranca del Penedès, 1835 – Barcelona, 3 de desembre de 1879), endegarà tot un seguit de reformes per transformar el convent en una casa de camp que alteraran en gran mesura la distribució de l'edifici.
En els dies foscos que seguien a la sedició victoriosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República Espanyola, l'església fou saquejada i es va habilitar com a presó; els propietaris i masovers seguien vivint al casal residencial.
James R. Halloway, l'any 1959, junt amb uns socis, van restaurar les habitacions, per tal d'establir-hi un hotel.
L'any 1966 n’era propietari Dimitri Nicholas.
L'any 1971, Martín Fainberg i Oliver Johnson el van adquirir per a negocis vinícoles.
L'any 2002, l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va adquirir el convent i es posà en marxa un pla de restauració
Entre els anys 2008-2010 es van portar a terme excavacions arqueològiques en diferents punts del conjunt que van permetre conèixer l'evolució constructiva de l'edifici i la transformació dels espais d'ús. Les construccions actuals són majoritàriament d'època moderna, bastides al voltant d'una antiga torre fortificada d'època medieval. Les majors transformacions es produeixen al segle XVIII, a partir de la construcció de la nova capella, i s'amplia el convent convertint-lo en una edificació de planta quadrada organitzada al voltant d'un pati.
El Castell de Penyafort, situat a l'esquerra del riu de Foix a prop de la fàbrica de ciment de Santa Margarida i els Monjos, és una conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort, un convent i una església.
La construcció més antiga del conjunt és la torre cilíndrica i alguns llenços de mur. La torre, tal i com la coneixem actualment, queda envoltada per un deambulatori i una estructura semicircular que acabarà convertint-se en l’absis de la primera església del conjunt.
L'església té una sola nau amb volta de canó i llunetes, arcs torals i sis capelles laterals per banda. La portada és neoclàssica, amb frontó trencat per una fornícula.
El conjunt es completa amb les dependències conventuals i altres construccions annexes.
Us deixo uns enllaços molts interessants en els que podreu veure també imatges :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1579
https://www.monestirs.cat/monst/altpe/ap16peny.htm
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/06/castell-convent-de-penyafort-santa.html
http://castellscatalans.blogspot.com.es/2010/12/penyafort.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Penyafort
http://www.catalunyamedieval.es/castell-convent-de-penyafort-santa-margarida-i-els-monjos-alt-penedes/
http://www.monestirs.cat/monst/altpe/cap16peny.htm
http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=249000053
La capella del castell es posava sota l’advocació de Sant Ramon de Penyafort, quan la propietat era de la família Espuny, no es fa esment però, de l’advocació de l’església que edificaven els dominics, i de la que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
El dia 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.
Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html
Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html
La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html
La manca de resposta a les necessitats de bona part de la població, fa témer un esclat social de greus conseqüències
Que Sant Ramon de Penyafort intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada