Els sorprenia al Pere Albert Carreño i al Juan Navazo Montero l’altíssima qualitat de l’obra escultòrica i arquitectònica que hom pot veure al del passeig central del cementiri de Lloret de Mar.
Recollia imatges de bona part d’aquest patrimoni, parcialment documentat, ja que només per excepció es fa esment de les dades dels artistes i/o artesans, que treballaven a les ordres dels arquitectes, en aquest cas Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946). Esperem rebre més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El creixement desaforat, 3242 ànimes al cens de l’any 1900, i 38.373 a darreries de l’any 2019, fa temps que ni com excusa justifica aquesta negligència.
A l’ Hipogeu Mataró i Vilallonga, podem les formes sinuoses i orgàniques. Com a referències simbòliques, hi destaquen l’espiga i la creu, símbols de la vida i la resurrecció respectivament. La figura de l’àngel hi continua present però aquí esdevé una abstracció en els petits caparrons alats.
Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946)
Poseu Lloret de Mar, la Selva, Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020
Com deia Ermessenda de Valrà “demà mai no arriba” , i avui amb l’evidencia del canvi climàtic propiciat per l’estultícia monumental de l’espècie “ homus sapiens sapiens’ , l’afirmació esdevé quasi tràgica, malgrat el que puguin dur algunes ‘ments pertorbades’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada