Fèiem un tomb pel nucli antic d’Olot , el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, li posaven difícil a la Placeta que hi ha davant de la casa coneguda com Pujador, en recordança del seu promotor , Isidor Pujador Faura un metge acabalat que posseïa diverses finques a la vall de Bianya, i que es va fer càrrec del cost de la restauració portada a terme a l’església de Sant Salvador de Bianya, duta a terme per l’arquitecte gironí Rafel Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) es feien obres, val a dir que malgrat això el resultat és força digne.
Olot conserva – encara – obres dels millors arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.
Josep Azemar Pont (Figueras, 4 de gener de 1862 - Barcelona, 5 de juny de 1914) va ser l’autor de la casa Pujador situada a la intersecció dels carrers, del Carme, 5 / Plaça del Conill / Verge del Portal, essent el promotor Isidor Pujador Faura.
De la casa en trobava una minsa informació a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?
registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=16&pos=152
Pere Puigferrer i Figueras em deixava un comentari; la vinculació de la família Pujador amb la Garrotxa, va ser quan el Sr.Pujador es va casar amb Pilar de Ventós i Casamajor
A aquesta li van donar com a dot la casa de la Coromina de la Vall de Bianya (mes tard la van transformar, convertint-la amb una magnifica masia amb diferent estils arquitectònics).
A la Vall de Bianya, també van comprar diferents propietat, entre les quals hi ha l’esplèndida pairalia del Puig (comprada als Ferrussola de Montagut).
http://www.corriolserveis.com/cases-de-colonies/mas-la-coromina/historia-mas-la-coromina/
https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Puig_(la_Vall_de_Bianya)
Edifici de quatre plantes i torre amb estructura en pedra, coberta de ceràmica vidriada i tribuna circular en el primer pis.
Patrimoni Gencat ens diu que la façana està formada per dues parets. L'eix compositiu bascula pel costat de la torre de l'angle, de planta circular, que surt d'un gran boínder - balcó cobert de finestres , o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l' edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior - ubicat al primer pis. Als baixos hi ha comerços i sobre d'ells hi ha una sèrie d'arcs apuntats. Al primer pis hi ha una galeria amb columnes que sustenten arcs de mig punt rebaixats; als costats hi ha balcons amb petits arcs gòtics. Al tercer pis trobem finestres amb arcs de mig punt i la coberta és cònica. El principal material constructiu es la pedra.
http://km369.blogspot.com.es/2014/08/modernisme-olot.html
Una imatge del Sagrat Cor esculpida per Antoni Collellmir Ferrarons , de Castellfollit de la Roca, substitueix un rellotge de sol previst per l’arquitecte damunt la gran tribuna de la torre.
A l’interior, la decoració del menjador va ser encomanada a l’artista olotí Melcior Domenge Antiga (Olot, 10 de maig de 1871 - Olot, 1939).
file:///C:/Users/Antoni/Downloads/96588-Text%20de%20l'article-122055-1-10-20080609.pdf
Poseu Olot, la Garrotxa. Girona, Catalunya a la ostra agenda per aquest any 2020
Amb l’estultícia acreditada dels que remenen les cireres arreu del món, és MOLT aconsellable no fer plans a mig o a llarg termini, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada