El Juan Navazo Montero, a manca de millors mitjans per mesurar l’amplada – no comptaven trobar aquest curiós exemplar – deixa testimoni de l’amplada que té.
Al terme de Sant Llorenç Savall, tenen un pi majestuós de quatres besses, conegut com ‘ el vell guerrer’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/el-pi-de-les-quatre-besses-el-vell.html
També, també, encara que més modest n’hi ha a la carretera que mena des de Sabadell a Sentmenat, passant per davant del Santuari de Nostra Senyora de la Salud.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/05/el-pi-de-les-quatre-besses-de-la.html
Al terme de Sabadell, en tenen un de tres besses que segons la ‘tradició és fill del ‘Vell Guerrer’
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-pi-vin-ctal-arbre-monumental-del.html
Josep Carner i Puig-Orio (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), escrivia ‘ Com el Vallès no hi ha res’
Travessa l'horta de seda
riera de bells destins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), Pere Quart, escrivia ;
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."
I, finalment – per citar.ne només un altre - Ferran Canyameres i Casamada (la Creu Alta, terme de Sant Pere de Terrassa, 22 de gener del 1898 - Barcelona, 28 de setembre del 1964) , ens deixava aquestes belles paraules;
Transparència en l'harmonia,
seny pairal, neguit pagès,
prosa viva, poesia:
"No hi ha res com el Vallès".
Potser algun d’ells va veure també aquests pins magnífics, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada