Anaven el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’ Antonio Mora Vergés fins a Olot, els dies curts del hivern, encara que sigui quasi primaveral com el d’aquest any 2020, ens obligaven a retallar els objectius a visitar, les cases modernistes del nucli antic, la parroquial de Sant Esteve que està obres, Santa Maria de Tura – sempre tancada amb pany i forrellat – l’Hospici, anàvem a dinar a la Déu, i continuàvem amb la Salut de la Moixina, el Cementir Municipal, i des d’allà pujàvem al Montsacopa perl camí del Calvari, i baixàvem per les escales que batejàvem com del ‘ infern’ , no tant pel color de la terra volcànica, com pel desnivell, abans d’iniciar el retorn definitiu, li pregaria al Pere Albert Carreño que retrates l’edifici del Casal Marià.
El Josep M Canals Ferrarons , m’havia donat una excel·lent explicació sobre el Casal Marià d’Olot ; el Dr. Joaquim Danés i Torras ( Olot, 8 de juny de 1888 + 11 de febrer de 1960 ) , en la seva Història d'Olot (vol. XVIII, pàg. 3355) diu que el Casal Marià es va inaugurar el 29 de març de 1925, havent col•locat la primera pedra el 19 de març de 1924, essent bisbe de Girona, Gabriel Llompart i Jaume Santandreu (Inca, 1862 - Palma, 1928), que seria acusat de ‘catalanista’ en la dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930).
El contractista d'obres fou Lluís Pla, i no es menciona l'arquitecte.
Ja l’any 1918 es disposava del camp d'esports.
L'edifici fou incendiat la nit del 21 al 22 de juliol de 1936.
L’any 1939 fou ‘ocupat’ pels militars que havien assolit la victòria contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC e la II Republica, i no el desocuparien fins a l’any 1946, moment en que es reconstruí la sala d'espectacles.
Les fotografies en blanc i negre , i l’actual en color, les penjava el Jordi Figueras Suriñach
Llegia que l’enterrament del Dr. Joaquim Danés i Torras, que en tornar del seu exili a França fou empresonat primer a Olot i després a Girona, i que malgrat aconseguiria la llibertat després de passar per un consell de guerra, el règim franquista li prohibí l'exercici de la seva professió mèdica, fou una de les més impressionants manifestacions de dol que es recorden a la ciutat d'Olot. La premsa ‘oficial’ silencià la seva mort, i per raons polítiques es retirà un número de la revista Olot-Misión dedicat a la seva figura.
Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Trobava més dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=12&pos=111
CASAL MARIÀ
Autor : Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960), autor també de l’Església de Sant Pere Màrtir.
Ampliat per Joan Aubert Camps ( Olot , 1902-2004), que va ser un dels portadors del fèretre de l’Antoni Gaudí i Cornet ( Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)
http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/2004/08/26/036.html
Poseu Olot, la Garrotxa, Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020
No ho posposeu, teniu sempre present que el món depèn de persones que en bona part son estultes i/o corruptes –o ambdós coses-, i que fer plans a mig o llarg termini, llevat de canvis radicals en les societats consumistes és un despropòsit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada