Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) coneixia bé Talarn, i en fa un informe interessant en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar , publicat el 1845. Hi diu que és a la punta oriental d'un turó damunt del camí de Salàs, que passa pels peus del turó. El clima és molt sa. Té 150 cases, la major part de dos pisos i de bona distribució interior, en carrers poc planes, llevat d'una, i dues places, anomenades de la Vila i del Castell.
Té casa de la vila i una torre al capdamunt de la població, que duu el nom de castell, i és d'antiga i sòlida construcció, que havia servit de presó de partit. Hi ha dues torres més als dos extrems de la població.
Hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes.
Rebia un email del Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ , que al llarg del temps ha fet moltes i boníssimes aportacions a Edificis Escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista : l'escola antiga de Talarn, anys 40, estava a la Casa Blanquet del carrer Soldevila, un edifici del segle XVI. No corresponia a la Casa de la Vila.
Pregunta per als que viuen a Talarn, la Casa Blanquet del carrer Soldevila, podia ser l’escola de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes?.
Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada