Arribar-se fins al Pallars demana temps, capacitat, diners,..., i molt a contracor, aquestes comarques, la veïna Ribagorça, l’Urgell sobirà i la Cerdanya jussana, son sens dubte les ‘menys’ documentades al coneixercatalunya@gmail.com , per aquesta raó quan el Josep Vives i Domingo, s’oferia a retratar el patrimoni immoble, en una ‘joint venture’ com la que tenim amb el Josep Auge Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) en relació a Blanes em semblava perfecte.
L'església de Sant Esteve d'Abella apareix documentada per primera vegada l'any 1110, en el testament de Guillem Guitard de Caboet. En una pedra del portal de ponent es llegeix l'any 1141.
En el llibre de la dècima del 1391 hi consta el capellà d'Abella dins del deganat de Tremp. En la visita pastoral de 1758, Sant Esteve tenia com a sufragànies Sant Romà de Sant Romà i Sant Vicenç de Bóixols, que li foren segregades l'any 1904.
Conserva l'altar del Roser del segle XV, dos retaules gòtics un d'ells d'en Pere Serra de 1375. El juny de 1972 van robar el retaule "Els goigs de la Mare de déu", avui recuperat; aquest és de finals del segle XV de l'escola de Pere García de Benavarri.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24903
Sant Esteve d'Abella de la Conca es troba situada a la part més alta i visible de la població. És una construcció de planta basilical de tres naus capçades per tres absis semicirculars, el central més ample, desviat de l'eix de la nau i amb un doble arc presbiteral. Les naus són cobertes amb volta de canó reforçades per arcs torals que descansen sobre pilars semicirculars adossats als pilars quadrangulars que suporten els arcs formers de mig punt. En la darrera restauració de l'any 2008 es va recuperar la nau lateral nord, que es trobava paredada i transformada en capelles poc profundes i l'absidiola en sagristia. Exteriorment, el mur dels absis està decorat amb un fris d'arquets cecs i presenten una finestra central de doble esqueixada. Al mur de migdia s'obre la porta original de dimensions reduïdes i d'arc de mig punt. La porta principal actual, també romànica, però una mica posterior (segle XII), s'obre al mur de ponent i és d'arc de mig punt amb una arquivolta en degradació. D'aquesta mateixa època és el campanar adossat am mur de migdia de planta rectangular amb dos pisos de finestres geminades a les cares est i oest i finestres de tres arcs a la cara nord del primer pis i sud del segon. Tipològicament són d'arcs de mig punt separats per columnes cilíndriques amb capitells mensuliformes. Té un curiós fris decoratiu de separació entre els pisos, format per peces disposades fent triangles, de tradició llombarda, però poc utilitzat en el romànic català. També mostra la tradicional decoració d'arcuacions llombardes a la part superior, sota el ràfec de la coberta a quatre vessants.
Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada.
S'han recuperat pintures murals d'època romànica de l'absis dels segles XII o XIII.
El sostre demogràfic d’Abella de la Conca s’assolia al cens de 1857 amb 1224 habitants. L’any 2017 amb 184 veïns censats, ha perdut l’escola la major part dels serveis.
Imatges del Fons Salvany. http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/abella/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
Es manté – si més no – la memòria de les esglésies, dissortadament però, s’ha perdut en molts casos la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que en les poblacions petites, solien coincidir amb la rectoria on s’ensenyaven les primeres lletres a la mainada.
Fotografia de Gustau Erill i Pinyot
Qui per la memòria, per identitat.
Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
Si us agraden les publicacions, compartiu-les.
Google, m’ha bloquejat pel ‘delicte’ d’escriure en llengua catalana, sobre el patrimoni històric i artístic de Catalunya .
Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos que no administras y publicar en ellos hasta viernes a las 12:15.
Si crees que esto no infringe nuestras Normas comunitarias, avísanos.
Algun dia sabrem que diuen aquestes ‘Normas Comunitarias’?.
William Shakespeare, escrivia "alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca"; està clar que la podem aplicar a Google, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada