Llegia a Patrimoni Gencat que les primeres notícies referides a la parròquia daten del 882 quan el bisbe Teuter donà diversos delmes d'aquesta església a la Seu de Girona. El 1058 la comtessa Ermessenda la restitueix al bisbe Berenguer. També és citada en l'homenatge prestat per Guillem Castell a favor de Pere, bisbe de Girona.
Sembla ser que la primitiva església era romànica, i encara és possible constatar-ho en algunes parts dels murs de l'actual.
S'accedeix al temple per una llarga escalinata entre dues terrasses que fan de mirador. L'edifici és d'una sola nau , amb volta seguida d'arestes, que es comunica per arcs de mig punt amb les quatre capelles laterals. La capçalera és carrada i als peus hi ha el cor. El parament emblanquinat ha estat repicat en algunes parts per deixar veure l'aparell de pedres irregulars. La façana és senzilla i té una porta rectangular amb una petita fornícula que conté una imatge i al capdamunt un rosetó. A l'esquerra s'alça el campanar de planta quadrada i arcs lleugerament trilobats.
Conserva encara el fossar parroquial, està clar que Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), quan defensava el trasllat dels fossars lluny de les esglésies, o feia clarament per resoldre un problema de ‘tresoreria’ – la corrupció és un mal endèmic a la pell de brau -, i no pas per evitar que els ‘efluvis’ posessin en risc la salut i/o la vida dels seus súbdits.
Ens agradarà tenir noticia de l’advocació – ens diuen que és una Mare de Déu- d’una capella que es troba prop de l’església.
Ens queda una feinada a Bescanó, em pregunto, fora possible comptar amb la col·laboració dels bescanonins?. Us deixo l’email de contacte coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada