LES FONTS. EL DARRER PARADÍS. TERRASSA & SANT QUIRZE DEL VALLÈS

El nucli de les Fonts , es va començar a construir al primer quart del segle XX en terrenys que la Societat Ribes i Cia. va comprar al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril, i més endavant en terrenys de les masies de Ca n'Amat de les Farines i Can Fonollet. s’ encarregà a l'arquitecte Municipal de Terrassa Melcior Vinyals Muñoz (Barcelona 1878 – 1938) el projecte de Ciutat-Jardi
Ha canviat forà l'aspecte des d'aquells primers moments, en què molts industrials terrassencs hi van establir la segona residència per la riquesa de les seves aigües (d'aquí el nom). S’ encarregà a l'arquitecte Municipal de Terrassa Melcior Vinyals Muñoz (Barcelona 1878 – 1938) el projecte de Ciutat-Jardi

A Terrassa hi havia entre altres els següents arquitectes i mestres d’obra:

Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931)
Melcior Vinyals i Muñoz, o Viñals, en grafia antiga (Barcelona, 1878-1938)
Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, 23 d'agost de 1878 - Terrassa, 24 de març de 1917)
Domènec Boada i Piera (Barcelona, 1866 – 28 de gener de 1947)
Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951)
Antoni Pascual i Carretero (Terrassa, 1863 - Sant Boi de Llobregat, 7 d'octubre de 1929)
Salvador Soteras i Taberner, (Barcelona, 1864- 25 de març de 1925)
maestro de obras Joan Carpinell i Sallés
..

Algunes de les cases de les Fonts, malgrat constar aixecades per les societats ; MITATS HUMBERT o GRAU COPONS, eren obra d’alguns dels esmentant, o fins anaven signades per arquitectes com Joan Baca Reixac; el cas més ‘sagnant’ és el mal dit ‘ Castell’ , que s’aixecava com un edifici per dos magatzems i despatxos, i que ‘degenerarà’ en l’actual andròmina, ‘tolerada’ per les ‘autoritats’.

J. Baca: Ripollet, 1905 - Terrassa, 2003 amb obra pel Vallès (especialment Terrassa) i a Barcelona

Aleshores i ara, el copiar/pegar atorgava la qualificació de ‘màster’ als que tenien recursos i/o poder.

NOMÉS ENS RECORDEM DE SANTA BÀRBARÀ QUAN TRONA, OI?. SITGES. EL GARRAF

Trobava a la pàgina del facebook; Fotos antigues de Sitges

Sitges antigua ermita de Santa Bárbara. Llevo algunos días leyendo y viendo comentarios sobre la restauración de la bonita e interesante ermita de Santa Bárbara. Ojalá sean ciertos los rumores, pues da pena de ver en qué situación se encuentra esa pequeña joya del pasado sitgetá. (aunque las fotos son bastante recientes... me atrevo a colgarlas en esta página que ve tanta gente que ama a Sitges y les pueda servir como denuncia a los actos vandálicos que los desaprensivos, ejercen sobre el patrimonio artístico de la villa)

http://www.radiomaricel.cat/2017/12/04/santa-barbara-any-zero-rehabilitacio/

http://www.visitsitges.com/ca/sitges-news/4036-l-ermita-la-masia-i-el-nou-parc-de-santa-barbara

http://lecodesitges.cat/santa-barbara-pren-cos-com-a-zona-cultural#.W6dGQGgzbIU

Res a veure amb el passat, oi?.

Esperem veure ben aviat la imatge de la capella de la Santa Bàrbara que ens promet la publicitat.

A Catalunya som – dissortadament – molt conscients de que l’infern està empedrat de bones intencions, oi?.

TRESORS DE SANTA MARIA ASSUMPTA DE BLANES. EL FRESC DELS OFICIS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Endegàvem amb el Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), una tasca en la que ens cal comptar també, amb les persones que vetllen per la conservació de l’església parroquial de Santa Maria Assumpta de Blanes. Ens agradaria retratar i explicar TOTES les obres artístiques d’aquest temple, fent esment també dels seus autors.

Fresc dels oficis.

Autor : Jeroni Matas Fernández

Font : https://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/2011/07/31/meva-particularitat-que-ho-alhora-pintor-paleta/505000.html

És un homenatge als pagesos i als pescadors de Blanes, amb detalls com el rem de 34 pams. També hi ha espardenyes, en referència a tots els espardenyers que hi havia a Blanes.

L’home que estira del rem , representa el dolor del transcurs de la vida per alguna malaltia. Es pot observar que l'altre company li diu que miri a l'horitzó, perquè més enllà del dolor, hi ha vida.

https://www.blanesaldia.com/blanes/2902-presentacio-del-milmlenari-i-la-litografia-de-la-marededeu-del-vilar/#more-2902

http://www.actualrevista.net/index.php?content_id=3587

Ah!, la visita a Santa Maria Assumpta de Blanes, és del TOT OBLIGADA per als blanencs, i MOLT ACONSELLABLE per als passavolants que vinguin a visitar la població.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions als emails coneixercatalunya@gmail.com , blanesdiari@gmail.com , santamariadeblanes@gmail.com , castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM DE LA FONT PÚBLICA DE L’ESCOLA D’AGUILAR DE SEGARRA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

Anàvem fins Aguilar de Segarra el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, en aquesta ocasió conciliant l’obligació – recollir el pa del Forn Jorba – i la devoció, volia retratar la dessacralitzada capella de Santa Anna – no tenia aleshores noticia de la possible existència d’una capella, també dessacralitzada a Can Vila, de la que ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com - de la capella de Santa Margarida de Comallonga, i les esglésies de Santa Magdalena de Còdol-Rodon, i de la de Santa Maria de les Coromines.

Anava fins a l’Ajuntament a demanar un plànol del terme – em diuen que no en tenen – i que algunes de les capelles i esglésies que estic cercant no estan senyalitzades. Em confirmen però – no tot han de ser males noticies, oi?- que l’actual edifici de l’Ajuntament havia acollit les escoles públiques i la casa del mestre. Imagino – això ja es cosa pròpia – que alguns dels rectors i/o vicaris de Sant Miquel, Sant Andreu, i Santa Maria de les Coromines, devien ensenyar també les primeres lletres a la quitxalla. Si és possible – l’església catòlica avui pateix un gravíssim procés de pèrdua de vocacions, i en conseqüència una angoixant manca de personal – ens agradaria rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A la sortida retratava al Josep Olivé Escarré en la posició que adoptaven per treure l’aigua.

Toponímia. Aguilar ; etimològicament d'una forma llatina Aquilāre, derivat de aquĭla ‘aguila’ i aplicada principalment a penyals i muntanyes

Aguilar de Segarra, a dia d’avui, té molt descuidat el seu patrimoni històric; no tenien un plànol del terme, els monuments no estan senyalitzats,...

Aguilar de Segarra tenia 689 habitants al cens de 1857, en aquella data els efectes de la pèrdua de les colònies americanes començaven a fer- se evidents, així consten ja 521 al cens de 1877, i 491 al de 1887, hi haurà un miratge de recuperació a les primeres dècades del segle XX – coincidint amb el període de la Mancomunitat de Catalunya- , per iniciar la davallada desprès del triomf dels sediciós feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República, al cens de 1992, s’assolirà la dada més baixa, 194 veïns, i l’any 2017 es tancava amb 263 ànimes.

No disposa Aguilar de Segarra, que s’hauria de redenominar, Aguilar del Bages, d’un Cataleg de Patrimoni en línia, i sembla, sembla que s’està treballant en el catàleg de masies.

Gràcies al padró de vehicles, l’argument econòmic que acostuma a esgrimir-se arreu com a ‘causa justificativa’ de la inacció en matèria de patrimoni, no es pot esgrimir aquí.

TRESORS DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE BLANES. ALTAR DE LA SAGRADA FAMÍLIA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Endegàvem el Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955),i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 01.01.1951 ), un projecte per ‘posar en valor’ les obres d’arts i els artistes que treballaven en la reconstrucció de l’església parroquial de Santa Maria Assumpta de Blanes,   desprès del conflicte bèl·lic que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Font: Parròquia de l'Assumpció de la Marededéu  de Blanes

Altar de la Sagrada Família

Aquest grup escultòric de talla representa la Sagrada Família a mida natural i és obra de Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968). Va presidir les cerimònies litúrgiques als locals provisionals de l’Esbarjo els anys 40, mentre s’estava reconstruint el temple

https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/defa393e38fd89b5c12570ea004794a5/$FILE/BLANDA%2008.pdf

http://barcelodona.blogspot.com/2018/07/la-font-de-rut.html

https://criticartt.blogspot.com/2016/10/ni-gaudi-ni-berenguer-lescultor-josep.h

Josep Maria Camps l'any 1955 durant l'expo del Club Excursionista, mostrant els seus diversos projectes per altars realitzats al llarg de la seva carrera.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Camps_i_Arnau

Ah!, la visita a l'Assumpció de la Marededéu  de Blanes, és del TOT OBLIGADA per als blanencs, i MOLT ACONSELLABLE per als passavolants que vinguin a visitar la població.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions als emails coneixercatalunya@gmail.com , blanesdiari@gmail.com , santamariadeblanes@gmail.com , castellardiari@gmail.com

 El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica  reconegut  solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els  valors masclistes d'aquella  cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica.  L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes,  TOTES ELLES  son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.  

Que l'Assumpció de la Marededéu,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos, aranesos,  gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins, ,... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

JALPÍ. EL FAR ‘ITINERANT'. BLANES / ARENYS DE MUNT, BLANÈS?.

El Joan Ramos Borràs, publicava al facebook; algú preguntava l'altre dia pel far que hi va haver a Blanes darrera del convent.

Aquest far es troba ara darrera el castell de la finca de Can Jalpi a Arenys de Munt. L'he anat a visitar i he fet unes fotos. La veritat es que esta en un estat deplorable, al mig de bosc. Es una pena ja que es una petita joia, jo diria que es d'estil modernista.

Li demanava alguna prova de que el far del Castell Jalpi , sigui el mateix que hi havia prop del Convent de Santa Anna de Blanes.

Va ser un regal?.

Va ser un espoli?

Va ser una compravenda?.

Els d’Arenys no fan esment de la seva ‘procedència’:

https://historiesdemar.wordpress.com/2012/11/15/un-far-molt-particular/

http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=2383

El Castell Jalpi és obra de l’arquitecte Miquel Madurell Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936)

El Joan Ramos Borràs, deixava un comentari al facwbook ; l’article de Juli Baca i Vives –químic retirat i assidu col·laborador de l’arxiu- Notes sobre els primers enllumenats públics a Blanes, inclou una dada prou desconeguda. Es tracta d’un far construït el 1896 a l’antic convent de la vila, com una mostra d’agraïment al poble per la concessió a l’empresa Jalpí de l’enllumenat elèctric implantat aquell any. La llum del far va ser prou efímera, ja que al 1900 va deixar de funcionar, i l’any següent es va desmuntar per tornar a alçar-se pedra per pedra a una masia d’Arenys de Munt del propietari de l’empresa d’enllumenat.

Al facebook s’obria un debat sobre el ‘far itinerant’, que concloïa de forma magistral el Joan Ramos Borràs; quedaria molt be en alguna plaça de Blanes.

Afegeixo amb tot el respecte, i perquè no a la seva ubicació original?.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LES FONTS. SALITJA. VILOBÍ D’ONYAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Tornàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), i l’Antonio Mora Vergés, a Salitja, en aquesta ocasió a la recerca dels edificis que aixoplugaven les Escoles Públiques abans de la dictadura franquista.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/09/in-memorian-de-les-escoles-publiques.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/09/in-memoriam-de-ledifici-que-aixoplugava.html

No podíem, fora pecat, oí?, passar sense aturar-nos davant del Santuari de la Mare de Déu de les Fonts, que havíem visitat en altres ocasions, i que documentàvem també en col·laboració amb el Joan Dalmau Juscafresa :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/01/ermita-de-la-mare-de-deu-de-les-fonts.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/01/ermita-de-la-mare-de-deu-de-les-fonts.html


Abans de 1936, l'ermita tenia dues imatges, la més petita de les quals era d'alabastre, i era la que, segons la llegenda, un bou va trobar a la font, motiu pel qual es va erigir la capella.

Fotografia del Josep Maria Viñolas Esteva

La imatge actual data dels anys cinquanta i va ser una ofrena d'un família de la contrada, de la que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En una restauració recent, que respon al gust per la pedra vista però de poc rigor històric, el parament ha estat repicat i s'ha eliminat l'arrebossat original.

Patrimoni Gencat ens diu; es troba situada en un bonic paratge prop del volcà de la Crosa, al costat de Can Joher i can Bora (o Borra).

El santuari és un temple de factura senzilla de tipus orientada a llevant. És de planta rectangular d'una sola nau amb volta de creueria i absis semicircular ben diferenciat a l'interior. Al mur de migdia té adossada una petita sagristia de planta quadrada.

La façana presenta un portal adovellat amb dues finestres quadrangulars, a banda i banda, emmarcades amb pedra i un òcul al capdamunt. Per accedir a l'entrada cal salvar uns esglaons que menen una terrasseta voltada per un petit mur. Corona l'edifici un campanar de cadireta rematat amb boles de pedra.

El parament està format per reble compost per pedra del país i en els angles trobem carreus escairats de pedra calcària. En un dels murs hi ha un escut de 40 centímetres amb un relleu que mostra unes tisores i un martell, del qual no en coneixem el significat. També hi ha una fornícula protegida per un vidre amb la imatge de la Verge al mur de la sagristia, que ha estat col·locada fa pocs anys.

Està dedicada a la Mare de Déu de les Fonts, advocació lligada a la deu que brolla al costat de la capella, les aigües de la qual es recullen en una bassa que antigament servia de safareig. L'any 1995 es va fer una intervenció arquitectònica que consisteix en un mur de rajol vist que envolta la bassa amb unes escales, amb barana de ferro, d'accés a la petita bassa. Hi ha una placa commemorativa amb la llegenda: "Puig ompliu de vostres dons al devot que en vos confia empareu-nos mare pia VERGE SANTA DE LES FONTS. Salitja, 3 de setembre de 1995".

Està clar que s’ha de conèixer el món, oi?. Tant com que primer hem de conèixer Catalunya, alguns aneu endarrerits.

LA CREMACIÓ. ADEU ALS CEMENTIRIS?.

https://www.elconfidencial.com/espana/2016-10-26/incineracion-papa-iglesia-ley_1280632/

http://www.ecofuneral.es/articulos/la-sepultura-de-los-difuntos-y-la-conservacion-de-las-cenizas

Les darreres dades que trobava diuen ‘ en 2015, el porcentaje de incineraciones alcanzó el 36%,’. Està clar que aquesta pràctica no s’aplica en igual mesura a la Catalunya rural, que a la Catalunya urbana, en part per qüestions culturals, i en part perquè els crematoris només son ‘rentables’ en indrets on hi viuen/moren un gran nombre de persones.

Malgrat no hi ha dades ‘oficials’ el creixement dels fossars municipals a l’àrea del Vallès Occidental, és MOLT INFERIOR al creixement vegetatiu de la població, ras i curt, cada cop hi ha menys enterraments i més incineracions.

Segur que hi ha un reguitzell de motius; des dels estrictament econòmics, els nínxols tenen un cost elevat, i suporten un ‘manteniment’ que pot ser etern, i que sempre, sempre, sempre, tendeix a l’alça; fins als ‘socials i/o familiars’, allò de visitar als difunts, sembla que va de baixa, i altrament la precarització del mercat de treball, està comportant ja una major ‘mobilitat’, qui té clar avui, que podrà viure del seu treball fins a la jubilació?. Hi ha sens dubte també, alguna relació amb la pèrdua de pes social de la religió catòlica, i algunes altres que cadascú se sabrà.

A Castellar del Vallès s’eixamplava el Cementiri ‘nou’, no fa gaires anys, es feia atenen el creixement de la població, i per descomptat sense preveure – aleshores res ho feia pensar – que ‘poderoso Caballero es don dinero’, veuríem i viuríem un creixement exponencial de les cremacions.

Recordo que s’explicava la història d’un vellet que deia a tothom que el volia escoltar, que no volia morir-se mai, perquè sempre, sempre, sempre, es veuen coses noves.

EL PATRIMONI INDOCUMENTAT DE VILA-SECA. EL TARRAGONÈS

El 30 d'octubre de 1989, el nucli urbà de Salou va segregar-se del terme de Vila-seca, creant-se així ‘ad majorem Dei gloriam’ el municipi de Salou.

Vila-seca tenia un cens de 19.729 veïns l’any 1990, que es reduirien a 11.743 l’any 1992, per tornar a créixer de forma exponencial fins als 21.993 en que es tancava l‘any 2017

Vila-seca no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia – i en aquest cas està clar que no son els diners ‘l’excusa perfecta’, oi?-. Curiosament Salou – que quasi no té patrimoni històric – ha confegit un Catàleg de Patrimoni, quin món, oi?.

No trobava cap dada per exemple de l’edifici que aixoplugava l’Oficina de la CAJA DE AHORROS Y PENSIONES DE CATALUNYA Y BALEARES que tenia – i continua tenint – el costum de confiar la construcció de les seves oficines als millors arquitectes.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tampoc de la casa de la família Ferré

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

O del Cal Tous

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’edifici que havia aixoplugat les Oficines de la Banca Vilella q.e.p.d.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El que havia acollit una escola de monges – ens agradarà tenir noticia de l’Ordre religiosa, i posteriorment de forma temporal fins a la construcció de les ‘noves oficines’ la sucursal de la CAJA DE AHORROS Y PENSIONES DE CATALUNYA Y BALEARES

De tots aquests edificis ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora pregaríem als partits democràtics que impulsessin l’execució d’un Catàleg de Patrimoni. A Vila-seca malgrat que s’ha fet una excel·lent feina de destrucció, encara es poden veure testimonis de la seva història.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/08/in-memorian-de-la-societat-recreativa.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/08/in-memorian-lateneu-pi-i-margall-de.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/09/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-pineda.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/08/in-memorian-de-les-escoles-de-vilaseca.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/11/castell-de-sicart-o-de-vila-seca-el.html

SANT ESTEVE DE VILOBÍ D’ONYAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

La primera notícia documental sobre l'església de Vilobí és del 1064. Era, de fet, la capella del castell que, degut al creixement de la parròquia, era insuficient per a celebrar-hi els oficis religiosos.

La iniciativa de la construcció del nou temple va ser del Domingo Gañete, rector de Vilobí entre els anys 1753 i 1767, que ho proposà l'any 1758.

El dia 21 d'octubre de 1759 es va col·locar la primera pedra. De la construcció i dels esforços realitzats per acabar tot l'edifici, n'hi ha constància documental. No es coneix l'arquitecte responsable del disseny de la nova església, però podria ser Ignasi Albrador, o bé, Narcís Soriano, per la similitud de la portalada amb la de la Casa de Misericòrdia i Hospici de Girona (1774) obra de la qual en són els autors. Entre 1759 i 1773, es construí bona part de l'edifici i s'obrí al culte. El campanar, tot i haver-se iniciat conjuntament, quedà relegat a un segon pla per donar prioritat a la construcció de l'església. El 1783 es comença a edificar el primer pis sobre l'antiga torre del castell, però les obres van estar interrompudes fins l'any 1789, any en que s'inicia un plet pel pagament de les obres que durà 5 anys. L'arquitecte encarregat de fer l'informe va ser Francesc Soriano que també fou l'encarregat d'acabar el projecte. A partir del 1794 es recomencen les obres que no van finalitzar fins el 1858 amb el coronament del campanar i la col·locació de la cornisa i els cinc gerros que rematen la façana del temple.

El cos adossat al costat dret del temple que avui és la sagristia, havia estat al segle XVIII el que es coneix com l'Estudi Vell, és a dir, el local on s'impartien les classes en l'època en que l'educació corria a càrrec de l’església.

El novembre de 1934 es va adossar al mur nord-oest, on hi havia l'antic cementiri, el local del casal parroquial que ha estat restaurat el 2002 i actualment és la seu de Càritas.

L'any 1936 el temple va ser incendiat i després de la guerra va ser rehabilitat per l'arquitecte Ignasi Bosch i el constructor Pere Astort. El retaule actual de l'altar major data de l'any 1955.Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No comparteixen aquesta informació a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilobi&page=1&pos=2

L'any 1943 l'arquitecte Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) redacta la "Memoria de la reconstrucción y reparación de daños causados por las hordas marxistas en 1936".

El 1999 va ser restaurat el campanar, amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat.

Ens agradarà aclarir l’autoria de la reconstrucció i les dades cognoms, lloc i data de naixement i traspàs dels autors del temple. Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE L’ESCOLA PUBLICA D’AIGUAVIVA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Aiguaviva tenia 661 habitants al cens de 1857, atesa l’esperança de vida en aquella època hi havia un població en edat d’estudiar no inferior a 220 ànimes.

Conserva una magnifica escola de factura clarament anterior a la dictadura franquista, potser, potser fins i tot a la dictadura de Primo de Rivera, esperem trobar algú que ens hi pugui aclarir. Diríem que la pàgina de l’escola no s’ha recuperat del barbar atac de l’1 d’octubre. http://agora.xtec.cat/ceipvilademany/lescola/historia/

https://www.ara.cat/politica/Policia-Nacional-dispara-esprai-Aiguaviva_3_1879642049.html
https://www.youtube.com/watch?v=Uj77Etp_XwA
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/10/01/denuncien-lus-gasos-lacrimogens-aiguaviva/870690.html
https://www.elnacional.cat/es/politica/policia-espanola-gases-lacrimogenos-aiguaviva_197478_102.html
https://www.naciodigital.cat/noticia/139617/videos/policia/espanyola/ataca/avis/nens/amb/gasos/lacrimogens/aiguaviva

Desconeixem si es varen destruir els documents del Consistori local, ja en els dies foscos de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República, ja en l’assalt terrorífic que es perpetrava l’1 d’octubre de 2017. Si encara es conserven els documents ens agradaria que es fes una repassada dels llibres d’actes anteriors a la dictadura franquista, segur, segur, segur, que apareix alguna referencia a l’edifici de l’escola, i àdhuc del seu autor. ajuntament@aiguaviva.cat

Esperem amb ànsia les dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES PUBLIQUES DEL VEINAT DE LES FONTS. SALITJA. VILOBI D’ONYAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Fa anys i panys que estem posant llum en qüestió dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

No volem portar la contraria a ningú, ni judicar als vius i/o als morts - d’aquesta feina ja se’n ocupen altres, oi? .

Volem, i no és poca cosa, deixar constància que a Catalunya el tema de l’ensenyament i l’educació és una qüestió que ocupa i preocupa des de fa molts anys.

A Vilobí d’Onyar ressenyàvem :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilobi&page=1&pos=3

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-velles-de-vilobi-donyar-la.html

No trobàvem cap dada d’un edifici d'obra vista que està annex a l’església parroquial de Sant Esteve, del que ens agradaria rebre’n informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

I en la recerca de la capella del mas SIGMASA, ÈPOCA DE CONSTRUCCIÓ: 1820, ANY ÚLTIMA REFORMA: 1986 , pertany al veïnat de Santa Margarida.
https://www.seu-e.cat/documents/2782002/6969294/Cat%C3%A0leg+de+Masies+i+Cases+Rurals+%28Volum+III-b%29/309c42bb-19ea-491e-b13a-ff2ecece8515
Algú en té dades?. ens agradaria rebre’n informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava : ESCOLES VELLES, Veïnat de Les Fonts

https://www.seu-e.cat/documents/2782002/6969294/Cat%C3%A0leg+de+Masies+i+Cases+Rurals+%28Volum+I%29/abad9439-5abe-4e08-8557-aea1908b15f3
ÈPOCA DE CONSTRUCCIÓ: 1850

De fàcil accés, situada a l’encreuament entre el camí que va del nucli de St. Dalmai a Saltija i el camí que porta a l’ermita de la Mare de Déu de les Fonts.

En sap algú l'autor?.

Ens agradaria rebre’n informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També – demanar no fa pobre, oi?. – ens agradaria rebre’n informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’edifici de l’antic ajuntament i escoles de Salitja.

Salitja, Vilobí d'Onyar, la Selva, Girona, Catalunya us ho agrairan.

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE MONTFULLÀ. BESCANÓ. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Llegia a Patrimoni Gencat que les primeres notícies referides a la parròquia daten del 882 quan el bisbe Teuter donà diversos delmes d'aquesta església a la Seu de Girona. El 1058 la comtessa Ermessenda la restitueix al bisbe Berenguer. També és citada en l'homenatge prestat per Guillem Castell a favor de Pere, bisbe de Girona.

Sembla ser que la primitiva església era romànica, i encara és possible constatar-ho en algunes parts dels murs de l'actual.

S'accedeix al temple per una llarga escalinata entre dues terrasses que fan de mirador. L'edifici és d'una sola nau , amb volta seguida d'arestes, que es comunica per arcs de mig punt amb les quatre capelles laterals. La capçalera és carrada i als peus hi ha el cor. El parament emblanquinat ha estat repicat en algunes parts per deixar veure l'aparell de pedres irregulars. La façana és senzilla i té una porta rectangular amb una petita fornícula que conté una imatge i al capdamunt un rosetó. A l'esquerra s'alça el campanar de planta quadrada i arcs lleugerament trilobats.

Conserva encara el fossar parroquial, està clar que Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), quan defensava el trasllat dels fossars lluny de les esglésies, o feia clarament per resoldre un problema de ‘tresoreria’ – la corrupció és un mal endèmic a la pell de brau -, i no pas per evitar que els ‘efluvis’ posessin en risc la salut i/o la vida dels seus súbdits.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació – ens diuen que és una Mare de Déu- d’una capella que es troba prop de l’església.

Ens queda una feinada a Bescanó, em pregunto, fora possible comptar amb la col·laboració dels bescanonins?. Us deixo l’email de contacte coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA PINEDA. VILA-SECA DE SOLCINA. TARRAGONA. CATALUNYA

Reprodueixo de : http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/vila-seca/ermita-de-la-pineda

L'ermita de la Verge de la Pineda era en els seus orígens un castell que l'església va adquirir, amb llicència de Pere el Catòlic l'any 1211. Trenta-quatre anys més tard es va fer la separació del terme, el de la Pineda quedà per al Paborde i el de Salou per a la Mitra.
L’any 1391, arran d'un intercanvi entre Joan I i l'arquebisbe Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407), La Pineda va passar a jurisdicció de l'arquebisbe. El delme de la Pineda, amb la jurisdicció civil, va ser assignat al Cambrer perquè pogués suportar l'alimentació dels canonges.

L'actual ermita de la Verge de la Pineda està aixecada damunt els terrenys de l'antiga església medieval.

L'any 1708 es va donar permís per aixecar l'església nova, que va ser beneïda l'any 1757. L'ermita ha sofert successives modificacions, una de les quals el 1879. En l'angle sud-est es troba la torre medieval, reaprofitada com a campanar.

L'actual ermita de la Verge de la Pineda està aixecada a partir de l'any 1708 i va ser beneïda l'any 1757. L'ermita ha sofert successives modificacions, una de les quals el 1879, com indica una inscripció sobre la porta

La torre de l'Ermita, conservada en un bon estat gràcies a diverses restauracions, és una estructura de planta quadrada d'uns 5 metres de costat i una alçada d'11 metres . Està feta amb maçoneria i reforç de carreus en les cantonades i les obertures. Les portes i les finestres són fruit de reformes modernes, però el volum de la torre correspon a l'edifici original. També conserva en el pis superior matacans, situats de forma centrada en les diverses cares de la torre, i fets amb carreus. L'accés actual es realitza des de l'interior de l'ermita.

Fotografies de Pep Aleu Sendra

P/D

La meva relació amb Vila-seca té més de 40 anys, i estic convençut d’haver publicat en alguna ocasió sobre el Santuari de la Verge de la Pineda que he visitat. Intueixo que el Sr. Google quan fa anys i panys, ja no indexa les publicacions del blocs.

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE SANT LLORENÇ SAVALL

Està fora de tot dubte que els municipis petits tenen moltes més dificultats per confegir un Catàleg del seu patrimoni històric i/o artístic.
Patrimoni Gencat fa i ha fet d’antic una tasca de relleu, que amb la millor de les voluntats només permet ‘recuperar’ allò que té un cert suport documental. No es fa la tasca d’entrevistar als interessats i/o als seus descendents.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Llorenç_Savall

Els Mapes de Patrimoni http://patrimonicultural.diba.cat/#

S’acostumen a fer partint de les dades de patrimoni Gencat, i acostumen a reproduir els errors i àdhuc en ocasions a crear-los, per exemple :
En parlar de la Torre Albages, s’adjudica al promotor l’activitat de de industrial sabadellenc.

http://www.memoria.cat/mestres/es/content/albagés-ventura-josep-0

blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre-albages-de-sant-llorenc-savall/

No trobava cap dada del Cal Tuietes, sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com