Ho tenim més fàcil els que avui ens entretenim en documentar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, del que ho tenien el Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), que ens llegaria el Fons Salvany; , i tots i cadascun dels que integraven el projecte Estudi de la Masia Catalana, que ens llegaven el Fons Arxiu fotogràfic- Estudi de la Masia Catalana.
Avui, hi ha més i millors mitjans de comunicació, més i millors carreteres, autovies, autopistes,..., i per descomptat gràcies a la feina que ells feien, i els que la continuaven – anònimament en moltes ocasions- la nostra recerca, en general, és més senzilla.
Em pregunto, perquè no es va continuar el projecte Estudi de la Masia Catalana?. Jo mateix – i moltes més persones – cediríem gustosament les nostres imatges, i fora possible completar l’objectiu que es plantejaven aquells pioners. Dit queda.
Les terres que formaren l’antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l’extrem septentrional del terme municipal. Aquestes foren annexades a Avinyó al principi del segle XIX.
El terme de Relat és esmentat el 951, dins l’extens terme del castell d’Oristà, i comprenia les parròquies de Santa Eugènia de Relat i de Sant Marçal de Relat. Hi tenien béns els senyors del castell de Lluçà, segons consta en diversos documents del segle XI, i segurament fou per donació d’aquests senyors que la parròquia de Santa Eugènia i una bona part del seu terme passaren a ésser propietat del monestir de Ripoll, l’any 982, que és la primera vegada que és esmentada. Així, la parròquia de Santa Eugènia de Relat depengué des del segle X fins al principi del segle XVIII del monestir de Ripoll.
M’arribava fins al terme d’Avinyó, i agafava la carretera que mena fins a Sant Feliu Sasserra, la meva destinació era la gran masia del Vinyés, i la seva capella advocada a l'Anunciació, avui en desús, la descripció que en fa Patrimoni Gencat ; edifici de planta rectangular, d'una sola nau, absis pla i teulada a dues vessants. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt amb grans dovelles, a sobre hi ha un petit òcul i corna la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull, es correspon fidelment a la fotografia.
Quan a la masia, parlava amb el propietari, que m’explicava que la ‘transformació’ es devia a un dels seus avantpassats originari d’Artés, que encomanava la feina a algun dels mestres de cases de la contrada. Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; Masia de planta rectangular i amb la façana principal orientada a migdia. Coberta a dues vessant i amb el carener perpendicular i un xic descentrat sobre la façana principal on s'obren porxos a tres nivells, disposats simètricament i formats per arcs de mig punt rebaixats sostinguts per pilars octogonals, formen cinc obertures al primer i segon pis i tres obertures a les golfes. Les finestres de les façanes de llevant i de ponent són de pedres monolítiques. Tota la masia és arrebossada llevat de les pedres nobles de les finestres i portes.
La Masia del Vinyés ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal, parròquia que juntament amb la de Santa Eugènia de Relat fou cedida a finals del segle X o començaments del segle XI al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà.
La masia és esmentada l'any 1553, en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes).
Sant Marçal de Relat està al límit de la comarca del Bages amb la d’Osona, i dels termes d’Avinyò i Sant Feliu Sasserra.
El culte a Sant Marçal, com el de Sant Sadurní, Sant Martí, Santa Fe,.., ens els portaven els soldats francs que s’afegien a les forces del comtes catalans en la reconquesta de la nostra terra als sarraïns.
Està clar que la França del’Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron (Amiens, 21 de desembre de 1977) conegut amb el sobrenom ‘ matón’, per obra i gràcia de l’ Alexandre Benalla, al que per alguna obscura raó no ha lliurat a la justícia, no té res en comú amb aquells francs, oí?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada