En aquest país nostre, només per excepció es consideren ‘monuments ‘ els cementiris i/o les escoles,,..., infraestructures públiques que expliquen força bé com era l’existència en determinades èpoques.
Llegia a : http://www.pinedademar.org/turisme/historia-del-municipi
.. l'arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), realitzà el "plànol general d'alineacions de places i carrers de la vila de Pineda" (1922).
I reprodueixo de : https://www.cabrejunqueras.cat/cementiri-de-pineda-de-mar/
El cementiri de Pineda es va inaugurar el 1922. El projecte, l’execució i la inauguració del projecte es va fer en època de l’alcalde Manel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) .
L’anterior cementiri municipal es trobava just a l’església de Santa Maria de Pineda, l’actual plaça de l’Església, i tenia entrada per davant l’Hotel Mercè, al carrer Montpalau.
El 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l’antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria; l’actual Plaça de l’Església i la Plaça de Pius XII.
El cementiri de Pineda acull també els difunts de Santa Susanna.
Us deixo una pregunta que espera resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com EL CEMENTIRI ‘NOU’ DE PINEDA DE MAR ÉS OBRA DE L’ISIDRE PUIG BOADA?.
Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.
Als ciutadans de Pineda de Mar , del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
Efectivament el cementiri de Pineda va ser dissenyat per en Puig Boada el 1924. Inicialment tenia una creu de ceràmica que va ser retirada poc abans de la guerra civil, la paret seguia la forma de la creu. A sota una làpida amb la llegenda, inspirada per Mossèn Trens: “Mors ipsa beatior inde est”.
ResponEliminaA la primera exposició general d’art litúrgic celebrada a la Sala Parés de Barcelona, el desembre de 1.925, se'n van exposar tres fotografies junt amb obres d’altres membres de la Associació d’Amics de l’Art Litúrgic com Gaudí, Jujol, Masó, Folguera, Galí, Llimona, etc.
“El mateix arquitecte, parlant d’aquest cementiri, ens deia que havia partit per a projectar-lo com a nota emotiva, de la tanca del Park Güell. El gaudinisme ací és cosa ben assimilada i solament és pot parlar de sentit gaudinià” (Rafael Benet, “L’arquitectura d’Isidre Puig Boada”. La Gaseta de les Arts, desembre 1.928).