Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant d’aquest edifici magnífic. La imatge en color de mida 13X18, com la resta de les més de 2600 fotografies de la seva col·lecció estan a la venda. Ofertes a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Intueixo que la política d’empobrir als pensionistes que practica el PP està al darrera d’aquesta decisió. La ‘camarada’ Celia Villalobos Talero (Arroyo de la Miel, Benalmádena, Málaga, 18 de abril de 1949, ho explicava amb claredat, està bé i molt bé, que persones com ella cobrin uns sous estratosfèric, està bé i molt bé que determinades organitzacions polítiques buidin el fons de reserva de les pensions, el que està MOLT MALAMENT és que les persones TREBALLADORES un cop jubilades no es morin ràpidament.
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta en forma de L. Ocupa el xamfrà d'un solar que recull així mateix edificis industrials de caves. Presenta una estructura complexa i simètrica, organitzada a l'entorn del jardí. El cos central consta de planta baixa i pis amb porxo i balustrada superior, les ales, també i dos pisos. Les cobertes són de teula àrab. Hi són elements remarcables dintre del llenguatge noucentista utilitzat per l'arquitecte els arcs de mig punt, les columnes clàssiques, els balustres, els gerros i les boles de coronament.
La Casa Miró es troba situada a l'eixample del carrer de la Diputació, al costat de l'edifici de les Caves Miró, edificat pocs anys abans. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament, data del mig de 1929, tot i que no va ser aprovat fins el 13 de juny de 1932.
La realització de l'obra fou encarregada a l'arquitecte Cèsar Martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) que l’any 1929 ja havia dirigit la construcció de les caves, per Joan Miró i Bages, procedent de Vila-rodona. Ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs d’aquest industrial cavista.
La construcció d'aquest edifici es relaciona amb el procés general d'expansió, tant econòmica com urbanística, de Sant Sadurní a partir del darrer terç del segle XIX. Aquesta expansió fou deguda a la implantació a la vila de la indústria de vins escumosos, que ha convertit Sant Sadurní en el primer centre productor de l'estat espanyol.
No disposa l’Ajuntament de Sant Sadurní d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada