Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Lloren Savall. Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) ) davant del cobert de la màquina batre.
Llegia que Joaquin Fernandez Marqués , del que ens agradarà rebre més dades ( lloc i data de naixement i traspàs – si es el cas – i almenys una fotografia - a l’email coneixercatalunya@gamil.com va ser l’autor del singular ‘ cobert de la màquina de batre’ que es conserva encara, malgrat la transformació que ha sofert Sant Fruitós de Bages.
El cens de l’any 1960 ens diu que hi havia 2.196 veïns, el terme de Sant Fruitós inclou ; el llogaret del el Pont de Cabrianes o Sant Jaume d’Olzinelles en el sector N i l’antiga parròquia de Sant Genís de Vall dels Horts - de la qual només en queden restes - , documentada des del segle XI pertanyent a la senyoria de Sant Benet, al segle XVII fou incorporada a la parròquia d’Olzinelles. El poble de Torroella de Baix, a la dreta del Llobregat, situat dins el terme parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles. El poble de Sant Iscle de Bages té prop seu la urbanització de Pineda de Bages, el nucli de Claret , i el conjunt d’edificis que romanen de l’extingida abadia de Sant Benet de Bages.
L’activitat agrícola no exercia ja de ‘motor econòmic’ a la dècada dels 60 del segle XX; en aquells anys, les colònies tèxtils instal·lades a la riba del Llobregat concentraven una bona part de la població. Sorprèn força que atesa aquesta realitat es decidís aixecar aquest singular cobert, que pensem únic a Catalunya.
Advertim una discordança entre el rètol situat davant el cobert, i les dades que en facilita a la pàgina web, el mateix ajuntament : http://www.santfruitos.cat/sant-fruitos-de-bages/el-municipi/patrimoni/cobert-de-la-maquina-de-batre/
El cens de Sant Fruitós era de 8.387 habitants a darreries de l’any 2016; l’activitat agrícola té un paper molt, residual, i una bona part de les terres abans dedicades al conreu, acullen avui polígons industrials.
“obiter dicta” Facebook no em permet accedir a grups dels que formo part des de fa anys, entenc que és una forma de censura perquè per exemple enlloc de parlar de GUERRA CIVIL, diem ‘ el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà ‘ . Aleshores, i ara, aquesta mena de delictes únicament poden donar-se quan es pretén – com va fer Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) derrocar un govern legítim.
No tinc cap dubte que darrera d’aquesta ‘ dificultat tècnica’ hi ha una acció política.
Recordava recentment que romandre en silenci també es fer política :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/romandre-en-silenci-tambe-es-fer.html
Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940), cantava a Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), al que retíem homenatge en la nostra visita al cementiri de Synera. https://www.youtube.com/watch?v=O717CvWDgLU
Recordeu-ho sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada