El Lluís Codina Vilà, autor del magnífic bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-santa-magdalena-01_20.html
Explica que la Capella de Santa Magdalena es troba gairebé adossada a la casa Massana.
Fotografia de Lluís Codina Vilà
No en diu res a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pinell_de_Solson%C3%A8s
Tampoc a 110 de 113 :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf
Ni a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf
En demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), a ajuntament@pinelldesolsones.cat , i per descomptat urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que en tingui coneixement li agrairem que ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Aquesta advocació de Santa Magdalena – de la que son particularment entusiasta – la compartien a Pinell des Églises :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/qe-en-sabem-de-la-capella-de-santa.html
La capella de la Sa Tor, o Sator ( la Torre), dita avui Setó, que publicarem properament.
Pinell des Églises té un riquíssim patrimoni que amb una mínima inversió, bàsicament incorporar en els rètols que indiquen les masies, el símbol de l’església i en el seu cas la possibilitat de visitar-la, comportaria un significatiu augment de les visites, i de retruc lògicament una major necessitat de serveis que permetrien garantir la pervivència de persones que no tinguin com a primera ocupació l’agricultura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada