Cronologia :
L’escola de nens estava a les Mallorquines, fins a l’any 1925 en que s’inaugurava l’escola de Sils. L’escola estava a l’edifici conegut avui encara com “Cal Mestre’. Hi assitien nens de les Mallorquines i de Sils.
Fotografia de l’Arxiu de Sils.
A Vallcanera hi havia l’escola dita de Busquets, que portava ja el nom de Santa Victòria en honor a Victòria Robert Suris , i que funcionarà fins a la inauguració de l’escola ‘nova’ de Vallcanera. Hi assitien alumnes de Vilobí d’Onyar.
Fotografia de l’Arxiu de Sils.
A Sils funcionava l’escola dita ‘la Costura’ on anaven les nenes, estava situada al carrer Major als números 21 i 23. Hi assistien les nenes de Sils i de les Mallorquines.
Fotografia de l’Arxiu de Sils.
L’escola ‘Nova’ de Sils, acollia nens i nenes, de Sils i de les Mallorquines que es quedaven sense escola.
Fotografia de l’Arxiu de Sils.
L’escola ‘Nova’ de Vallcanera – que atribuïm a l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960)- continuava donant servei a aquell nucli.
Fotografia del bloc Sils com més serem més riurem.
Llegia que la rectoria – pensem que la de Santa Maria de Sils – servia també com escola, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República. i encara que no en trobàvem constància, en aquelles dates , potser també la rectoria de Santa Eulàlia de Vallcanera va tenir aquesta destinació.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades nom, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs de l’arquitecte P. Fina, i confirmació de l’autoria de l’escola ‘Nova’ de Vallcanera per part de l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960).
Sils de la Selva, em deixava un comentari al facebook ; l'obra es feu amb fons municipals i s’atorgà en subhasta a Pere Fina Geli, de Girona, per un pressupost de 29.835 pessetes. Foren inaugurades el març de 1925 i van funcionar durant 50 anys, fins la inauguració del Jacint Verdaguer.
"La mirada i les veus. Evolució i realitat d'un poble", Lluís Costa i Narcís Figueras, 1989.
Catalunya us ho agrairà.
Ens posem com topall l’obra feta abans de la dictadura franquista bàsicament perquè és el període històric pitjor documentat, el franquisme/feixisme/cleptofeixisme pretenia i pretén esborrar la nostra identitat diferenciada, i ‘esborrar’ el passat és una de les seves tàctiques més habituals.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada