Tenia ocasió de veure gràcies a una de les meravelloses maquetes del Sebastià Codina Padrós - que s’exposen a l’església parroquial, a l’espera de trobar un aixopluc definitiu - com devia ser fins a les darreries del segle XIX el cementiri de Vacarisses, situat al costat del temple parroquial que presideix l’Apòstol Sant Pere.
Em traslladava posteriorment al fossar municipal, amb una curiosa forma absidial, dins de la qual, s’endevina l’enclavament eteri de la capella del Sant Crist.
Em cridava l’atenció una làpida situada fira de la zona de nínxols.
En alguns nuclis rurals encara he tingut ocasió de sentir, de vius som de ..., i de morts de ....., l’expressió fa referència a una doble pertinença, pel que fa al pagament d’impostos, el mas i/o la casa pertany a una població, i per a les qüestions religioses , inclòs l’enterrament, pertany a una parròquia situada en una població diferent. El cas de Vacarisses és del tot extraordinari, la població malgrat trobar-se inclosa al Vallès Occidental, depèn del Bisbat de Vic, de vius al Vallès Occidental, de morts a Sant Pere de Vacarisses.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada