CAPELLA DE SANT JOAN DE VILARDAGA.PINELL DES ÉGLISES. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

De la Capella de Sant Joan, de la masia Vilardaga, de la parròquia de Pinell, al terme de Pinell des Églises, a la comarca del Solsonès, no en trobava cap dada a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pinell_de_Solson%C3%A8s

Si però a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Fotografies del Catàleg de masies.

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, explicava que al segle XVI s’esmenta Vilardaga, i la capella del Sant Joan és del segle XVII.


http://t.naciodigital.cat/naciosolsona/index.php?id=4223 21/06/2012
PINELL
Sant Joan- Aquest dissabte, 23 de juny, a les 7 de la tarda, a la capella de Vilardaga, Missa de Sant Joan. No hi ha missa a Madrona.

No en trobava cites posteriors, sou pregats de fer-nos saber si encara té culte, i en qualsevol cas de fer.nos arribar imatges del exterior i del interior, si és possible, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap..