Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Puigverd de Lleida no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i no em consta que des de les administracions superiors , Consell Comarcal, Diputació Provincial, .., s’estigui fent accions en el sentit de recuperar fins on sigui possible la memòria històrica, si més no en l’àmbit del patrimoni històric i/o artistic.
Patrimoni Gencat en fa una minsa descripció; església d'una sola nau amb dues naus a cada costat més petites i situada en cantonera, conformant una plaça de forma irregular. Interior amb volta de canó on el motlluratge és l'únic treball que cal destacar. Façana senzilla de carreus regulars de pedra picada on hi falten vàries peces.
S'ha repintat l'interior amb unes formes un tant orgàniques.
Sempre tinc la sensació personal de que l’ interès pel patrimoni històric i/o artístic és inversament proporcional a la distància entre on està ubicat i la megalòpolis barcelonina; lluny=poc , proper=força
No trobava cap imatge del interior, ens agradarà també rebre’n almenys una a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=8181
No trobava cap esser humà per as preguntar-li on era l’escola pública abans de la dictadura franquista, Puigverd tenia un cens de 594 ànimes l’any 1857, i amb algunes oscil•lacions ha anat creixent fins als 1.373 habitants amb que es tancava l’any 2016.
Ens agradarà rebre imatges i dades del local que acollia les escoles a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Que els pobles del Segrià, jussà i sobirà han de treballar de forma conjunta per fer-se ‘visibles’ a la resta de Catalunya i el món, és quasi un imperatiu ètic, oi?.
En el tema de les Escoles anteriors a la dictadura franquista espero rebre noticies de : Soses, Aitona, Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp, Torres de Segre, Sudanell, i per descomptat de Puigverd de Lleida, el Segrià, Lleida, Catalunya, i sobretot els veïns d’aquestes poblacions us ho agrairan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada