L’advocació de Santa Maria, o de l’Assumpció de la Verge Maria, és molt comú en les esglésies situades en indrets recuperats als sarrains, aquest fet s’explica en bona mesura perquè lluny del que s’ha difós per part dels profetes de la islamofòbia, aquesta religió considera digna d’adoració a la mare de Jesús.
L'església parroquial de Santa Maria de Seró es troba ubicat a la part alta de la vila de Seró, agregat d'Artesa de Segre. Es tracta d'un temple aïllat d'una sola nau, amb un edifici adossat que fa de rectoria i el cementiri vell annex.
Es troba al costat de les restes de l'antic castell de Seró i actual casalot barroc.
La façana principal, que dóna al carrer de l'Església (orientada a l'oest) compta amb una porta de mig punt adovellada amb una inscripció a la clau que hi posa "JHS/1882". Per sobre hi ha un petit rosetó. L'altra façana, orientada vers el sud, presenta una portalada tapiada amb arc de mig punt i adovellada i podria tractar-se de les poques restes existents del temple romànic originari.
La nau central compta amb un petit cimbori neoclàssic que il•lumina el centre del temple. Un campanar de cadireta amb dues campanes s'aixeca a sobre la porta antiga. Una altre campanar es troba al damunt de la cantonada de llevant i és de secció quadrada. La teulada és a doble vessant i compta amb una coberta de teula àrab, tot i que amb notables refaccions i obra recent que n'indiquen restauracions en els darrers anys.
Fou reformada entre els segles XVIII i XIX. Data i inscripció de la porta d'entrada: "JHS/1882". Una darrera dada data de l'any 2006, quan la família Vendrell-Gannau dóna una campana al temple, fet commemorat amb una placa a la façana sud de l'edifici.
Constatava que tampoc podien accedir al interior els tècnics que feien la fitxa de patrimoni Gencat.
Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear, SERO m. grafia antiga de cero, ‘cérvol’. Sots los arbres hi hauia cabirols, seros, gatzeles, Llull Gentil 6
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa que el topònim s’origina en el període de domini dels sarrains, i té un significat ‘falca, clavilla ‘ .
No trobava cap esser humà al que preguntar-lo on eren les escoles abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²
http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf
dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada